El matí amb Raimon Panikkar

Antoni Bassas, El matí amb Raimon Panikkar
Barcelona, Proa, 2008
259 pàgs.

El llibre recull algunes de les converses que, durant més de deu anys, van mantenir l’Antoni Bassas i en Raimon Pannikar al programa “Matí de Catalunya Ràdio”. Precisament, el mitjà radiofònic determina el to i el nivell d’aquests diàlegs: sense renunciar a la profunditat d’idees (ni a la polèmica), en Raimon Panikkar enceta reflexions sobre temes como ara la por, l’estrès, la fama, la seguretat…, però també sobre els atemptats de l’11-M o les caricatures de Mahoma.

S’ha de dir que el Bassas sap dur-ho… m’agrada el paper de “perogrullo” i de torracollons que assumeix en alguns moments, com quan diu: “però, professor, a mi el que em precocupa és la seguretat de la meva família…”, “però, professor, això que proposa és utòpic, no?”. I el professor, amb una clarividència brutal, li dóna la volta a cada tòpic, com si fos un mitjó. Crec que aquí està la gràcia: en l’elegància amb què va desmuntant prejudicis que tots repetim com a lloros. Però mai no és parlar per parlar, sinó parlar per transformar(-se).

Només algunes frases (espero que, tretes de context, mantinguin la força):

Tota paraula és un sagrament. Per això ens demanaran comptes de les nostres paraules; tota paraula no pensada, no viscuda, no experimentada, en el fons és una mentida

És el que apuntava el bisbe Helder Camara: ‘quan ajudava els pobres, em deien que era un sant; quan preguntava per què hi havia pobres, em deien que era comunista’

La legitimitat no és pas la justícia. Hem legitimat que el món pobre pagui als països rics. Hem legitimat un deute públic internacional sense tenir en compte el que es va fer durant el colonialisme

La paraula competitivitat és un eufemisme per dir guerra

Aquests míssils jo no els anomenaria intel.ligents; els anomenaria precisos, exactes i èticament criminals. Però no intel.ligents. Demanaria una mica de respecte per les paraules

Per començar, a mi l’Iraq no m’amenaça pas, que quedi ben entès. A mi m’amenacen més les multinacionals, per exemple

Siguem crítics amb la nostra manera de ser feliços, que és del que es tracta

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s