Haiku-dô. El haiku como camino espiritual

De Vicente Haya, amb la col·laboració d’Akiko Yamada
Editorial Kairós, 2007, 212 pàgines, 10 euros
Presentació: 8 d’abril a les 19:30 a Casa Àsia

Si l’arranjament floral o el tir amb arc poden ser camins espirituals per als japonesos, no costa gaire d’imaginar que també ho pugui ser l’escriptura i la lectura de haikus. El que ja sorprèn una mica més és que el seu comentari sigui també un camí espiritual. Comentar haikus té una llarga tradició al Japó i comença a tenir-ne a Occident, on és encara més necessari a causa de la distància cultural. Al pròleg, l’autor tradueix aquest haiku de Chiyo-jo:

Amagumo ni hara no fukururu kawazu kana

La rana
infla el buche ante las nubes
que traen la lluvia

Quan la mestra japonesa Nagamatsu Kazue va regalar a l’autor la caligrafia d’aquest haiku, la va acompanyar amb la pregunta “com podríem explicar als que no són japonesos allò que nosaltres sentim davant la lectura d’un haiku com aquest?” Després de set anys, l’autor ens regala la resposta en forma de llibre, amb les traduccions i comentaris de setanta haikus. De vegades ens parla de les possibles traduccions abans de justificar quina prefereix, i amb això veiem que traduir haikus és un art difícil i, de pas, que la llengua japonesa realment és una altra cosa. O aventura hipòtesis sobre la intenció de l’autor, sobre tot allò que no es diu (que és molt) o sobre aspectes culturals que desconeixem.

Llegint aquest llibre, es pot aplicar perfectament allò de se non è vero… perquè un no sabria discutir si l’autor té o no raó però, en canvi, totes les “raons” estan tan ben dites! Per acabar, unes paraules de l’autor:

“El haiku no transforma el mundo; te pone en contacto con él, te lleva a él, te introduce en él. No explica la realidad, ni la embellece; la muestra. Porque parte de la base de que el mundo es perfecto. El mundo tal como es; con sus criaturas bellas y las que no nos lo parecen.”

“En este libro se proponen setenta haikus como setenta enigmas dispuestos a ser descifrados. Con el convencimiento de que todo esfuerzo por desvelar un haiku tiene como resultado el desvelamiento del corazón de quien lo intenta. Así es el caràcter especular del haiku.”

En Vicente Haya presenta aquest llibre el dia 8 d’abril a les 19:30 a Casa Àsia.

Anuncis

4 pensaments sobre “Haiku-dô. El haiku como camino espiritual

  1. Doncs he trobat, dels mateixos traductors, una antologia que es titula “El monje desnudo”. És un recull de haikus de Taneda Santôka (mort el 1940). Igualment, s’hi troben explicacions filològiques i filosòfiques dels poemes triats, però tan ben fetes que no embafen gens. Al contrari, em semblen imprescindibles per arribar a entrar en aquest món tan llunyà (i, paradoxalment, tan proper) que és el haiku. Ara estic buscant, de Vicente Haya, “El espacio interior del haiku”. Li he fet un cop d’ull a Google books i m’ha semblat, també, boníssim.Salut!– Gemma

  2. Dos haikus de Santôka:Zeni ga naimono ga naiha ga naihitori“No tengo dinero, no tengo cosas,no tengo dientes…Estoy completamente solo”*Soritate no atama ni zonbunhi no hikari“Recién afeitada la cabeza,los rayos del solreflejándose a sus anchas”

  3. Al final vaig anar a la presentació de la casa Àsia: a molts ens va tocar asseure’ns al terra, de tanta gent com hi havia. El Vicente Haya, molt bé. Em va agradar la senzillesa, la distensió i la profunditat amb què va parlar del món del haiku (en la línia dels seus llibres, vaja). I, a més, va llegir uns quants haikus en japonès, amb la qual cosa vam poder assaborir-ne la musicalitat. Genial, tot plegat.-Gemma

  4. Toni, la lectura d’aquest llibre ha estat un veritable periple per la pròpia via espiritual. Els comentaris del Vicente Haya ajuden a establir un primer rumb que de seguida pots canviar si així ho desitges. Alguns haiku han aconseguit de sumir-me en un profund estat de perplexitat, fins i tot d’inquietant embadaliment. A banda, m’han proporcionat un bon estímul per continuar una altra via que, en algun sentit, penso que també té un intens tarannà espiritual: l’aprenentatge, o fins i tot la lluita contra l’oblit, de la llengua japonesa. Lamento no haver assistit a la presentació a Casa Àsia! Moltes gràcies per aquest descobriment.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s