La historia del amor


Nicole Kraus, La historia del amor
Traducció d’Ana María de la Fuente
Ediciones Salamandra, 2006, 287 pàgines.

També disponible en català:
La història de l’amor
Traducció d’Ernest Riera
La Magrana, 2006, 269 pàgines.

Ens agrada creure que el títol d’un llibre i l’autor són els correctes. És a dir, que la seva procedència és clara i que no hi ha lloc a equívocs, però, ves per on! Aquest cop no és així. Perquè la vida pot canviar en qualsevol moment i fer que uns esdeveniments perfectament previsibles quedin irremeiablement trastocats de soca rel.

La Història de l’Amor, no ens faci por el títol, n’és un exemple.

És un llibre dins d’un llibre, com aquelles ninetes russes que un encaixa dins de l’altra, doncs així mateix. La novel·la de la que ens parla el llibre escrit per la Nicole Krauss està escrita en Yidis i publicada en Espanyol. El pare de l’Alma en va comprar un exemplar en una llibreria de Buenos Aires per a la seva mare i a ella li van posar el mateix nom que a la protagonista de la història. Molt més tard, quan el pare de l’Alma ja és mort, apareix un home misteriós que encarrega a la mare la traducció de l’espanyol a l’anglès. L’Alma està interessada a trobar un nou company a la seva mare, que s’enyora massa del seu marit, i creu que “l’home misteriós” podria ser-ne un candidat ferm. Poc a poc anirem descobrint, amb històries que s’entrecreuen, quina relació hi té amb el llibre.

Leo Gursky, Alma Singer, Bird, Zivi Litvinoff, Rosa… tots ells entranyables, tots ells han estimat i han patit, i què no farien per amor? I com sobreviurien sense amor? Hi ha personatges reals i d’altres d’inventats, de vegades els inventats poden ser més grans que la pròpia realitat, perquè el record pot arribar a ser molt intens.

“Por lo menos, me he ganado la vida ¿Qué clase de vida? Una vida. He vivido. No ha sido fácil. Y sin embargo. He descubierto que es poco lo que no se puede soportar”. Això ens ho confessa el vellet anomenat Leopold Gursky, algú a qui, només pel fet de ser jueu li volien llevar la vida i a resultes d’això va haver d’amagar-se durant tres anys i mig pels boscos polonesos. Malgrat tot, en Leopold Gursky té molts recursos per sobreviure: una ironia molt fina i capacitat per imaginar, perquè si un vol pot creure el que sigui. En Leo es va convertir en manyà tan bon punt va arribar a Nova York, gràcies a un parent llunyà que li va ensenyar l’ofici; ara, però, està jubilat i no ha deixat d’obrir portes mai més des d’aleshores ni de fer-se moltes preguntes. No ens sorprenguem si aquest jueu polonès-novaiorquès, amb l’ajuda de l’Alma i d’algú més, pugui recuperar la seva “memòria”i completar el trencaclosques de la seva vida. En realitat no és només una història d’amor sinó que també ens parla de la solitud, de la malaltia, de la infantesa, de la vellesa, de la mort. Però també La Història de l’Amor serveix per donar fe de l’amor d’un home cap a una dona.

Advertisements

2 pensaments sobre “La historia del amor

  1. Bon dia.Per casualitat, he trobat aquest comentari sobre un llibre que jo trobo excel·lent, però em sap greu haver de presentar una queixa: ¿per què no es menciona l’edició catalana de LA HISTÒRIA DE L’AMOR, que va publicar La Magrana simultàniament amb la versió castellana de Salamandra? I, a risc de semblar maleducat, ¿per què en un blog escrit en català es prima la versió castellana d’una novel·la per davant de la catalana? Espero que no sigui per aquella trista excusa que les traduccions al català no són tan bones com les traduccions al castellà; jo no hi combrego, perquè fa molts anys que em dedico a traduir novel·la i teatre al català, puc defensar amb molta tranquil·litat la meva feina, i resulta que la versió catalana de LA HISTÒRIA DE L’AMOR, és meva. Només he volgut deixar aquesta nota perquè quan he vist que hi havia una ressenya de LA HISTÒRIA DE L’AMOR, me n’he alegrat. però m’ha durat poc.Bon Sant Jordi i bones lectures.

  2. Hola Ernest,Primer de tot, disculpa que ens decuidessim d’esmentar la versió catalana. De seguida ho arreglem. Jo vaig donar quatre consells a la Rosa sobre el contingut de la ressenya, però se’m va oblidar una part important: comprovar si existia la versió catalana!De tota manera, el motiu de no haver comprat el llibre en català de bon començament és purament anecdòtic. Resulta que la Rosa li va voler regalar el llibre a una amiga castellanoparlant que no té costum de llegir en català. Quan l’ha acabat de llegir (i gaudir), l’amiga li ha tornat a la Rosa, i ella ha aprofitat l’avinentesa. Si hagués estat per a ella, estic segur que hauria comprat la teva traducció; i si fos per mi, probablement hauria buscat la versió original. El meu criteri, quan no trobo l’original (o no l’entenc) és comprovar si existeix la traducció al català. En conec moltes i excel·lents traduccions al català. De fet, em sorprèn que hi hagi gaire gent que pensi que les traduccions al català no són prou bones.Em penso que la Rosa et voldrà escriure de seguida que vegi el teu comentari. Jo, de moment, t’agraeixo que hagis gosat presentar-nos la teva queixa, i t’animo a que participis tant com vulguis en la nostra humil bitàcora.Molt bon Sant Jordi!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s