La vida es un guión


Isabel Coixet
La vida es un guión

Barcelona, El Aleph, 2004
111 pàgs., 5,95€

Potser perquè és un llibre sense pretensions m’ha agradat. Un llibre petit, per dur-lo a la butxaca i llegir-lo al metro o en alguna sala d’espera. Amb això no vull dir que sigui un llibre intranscendent, per consumir i oblidar. Només, que és un llibre amable, d’aquells que fan companyia i no demanen grandíssims esforços de concentració. Un llibre fresc, que desprèn un deix de sinceritat i d’emotivitat (així com les seves pel·lícules: si us agrada la Isabel Coixet directora, us agradarà aquest text).

Està integrat per petites històries (que potser algun dia veurem transformades en pel·lícules) i reflexions sobre el dia a dia (com la tristesa que desprenen els diumenges per la tarda o l’afició a llegir els anuncis de les immobiliàries), articles sobre el món del cinema (li encanta Wong Kar Wai, el director de In the mood for love), sobre política, etc.

Per exemple, així comença el text “Domingos por la tarde”:

Ocurre después de la comida. Tras el tortel, el café, el carajillo. Al mismo tiempo que una brutal somnolencia hace su aparición, cuando las conversaciones llegan a un callejón sin salida y se apagan hasta los rumores de la casa de al lado, esa donde siempre hay un bebé que nunca acaba de crecer. Llega de pronto, como una niebla espesa, más espesa que el humo del tabaco y los puros, y se aposenta encima de la mesa del comedor, en la que ya no caben más migas ni restos de comida, como un batracio satisfecho a partir de las cinco de la tarde, justo cuando uno está pensando en tomar otro café. Es la tristeza del domingo por la tarde, ese estado entre la melancolía y la pura pena que ataca a todo bicho viviente entre los tres y los noventa y tres años […]. Ese estado que condujo a Proust a meterse en la cama y a no querer salir por más magdalenas y té que Céleste le trajera […]. Esa mezcla de vagos recuerdos de infancia llenos de relamidas voces de locutores deportivos y horribles sintonías que llenaban el patio de vecinos y cuadernos escolares con deberes a medio hacer

Per a mi, aquesta és la marca genuïna d’un bon escriptor: que sap posar en paraules precises una experiència difusa que tots hem viscut. Amb la qual cosa ens la fa encara més real.

(Ara estaria bé que algú escrivís dient que li encanten els diumenges per la tarda… 🙂

Anuncis

2 pensaments sobre “La vida es un guión

  1. A mi em va agradar molt quan el vaig llegir. L’acabo de buscar i la meva edició és en català, del 2004, que deu ser quan el devia llegir.Per cert, i aprofitant el títol, coneixes algun llibre amb guions (per contes, novel·les…)? Tipus “cuina de l’escriptura” però amb esquemes d’arguments. Això deu existir, oi?–Toni

  2. Hola! Ja veus, no sabia que hi hagués edició en català… De fet, me’l vaig comprar pensant que era una novetat… 😦D’això que em preguntes no en tinc ni idea. Existir deu existir, com gairebé tot… Segur que a “La Central” te’n poden dir alguna cosa.Petons,-gemma

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s