Rendir el sentido. Filosofía y traducción


Juan Arnau
Rendir el sentido. Filosofía y traducción

València, Pre-Textos, 2008
183 pàgs.
12€

Hi ha llibres que ofereixen molt menys del que prometien al títol. I n’hi ha d’altres, en canvi, que ofereixen molt més. És el cas d’aquest llibre de Juan Arnau, que va més enllà de l’àmbit estricte de la traducció per endinsar-se en problemes relacionats amb la filosofia del llenguatge. Segons informa la solapa, l’autor és astrofísic i doctor en filosofia sànscrita (una barreja prometedora que em va decidir –també– a comprar el llibre).

M’és impossible fer-ne un resum. Són molts els temes que va desplegant davant dels nostres ulls :

Per exemple, l’aspiració a una llengua universal. Fins a quin punt és possible una llengua de categories universals i transculturals que permeti la comunicació entre tots (a la manera, diu, de l’ars lul·liana o de la lògica formal)?

Per exemple, la inestabilitat de tot discurs: un text no té un significat tancat i definit d’una vegada per totes, sinó que s’actualitza en cada encontre amb un lector (això li serveix per parlar de l’estructura relacional de la realitat: les paraules, com les partícules, només existeixen en la interacció constant): “El texto, cualquier texto, no es agotable por la sencilla razón de que no siempre se lee de la misma manera. Encontrarlo en el momento adecuado (o inoportuno) puede ser un acontecimiento (o una ruina) para su lector”.

Per exemple, el recurs a les “paraules-proveta”: paraules que ajuden a construir una discussió, però que queden al marge de la discussió. Paraules que no es qüestionen i que acceptem tàcitament. Com ara democràcia, radical, terrorisme…: sempre les fem anar en dansa, però no sabem ben bé què signifiquen. “Cuando compartimos lo tácito es cuando nos entendemos. De modo que el sentido está siempre en suspenso, en un afuera, nunca completamente expuesto”.

Per exemple, ¿dominem el llenguate o estem dominats pel llenguatge?, ¿posseïm un llenguatge o som posseïts per ell?, ¿portem una conversa o la conversa ens porta a nosaltres? Respon citant Heidegger: “El hombre actúa como si fuera forjador y dueño del lenguaje, cuando de hecho es el lenguaje el que ha sido y es dueño del hombre”.

I mil coses més. No sóc experta en aquests temes, però el llibre m’ha semblat molt brillant. Rigorós, poètic (i polèmic) a estones. Un llibre d’aquells que convida a pensar, a tornar-hi, a assaborir-lo. I a recomanar-lo sense cap mena de dubte.

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s