The Dip


Seth Godin
The Dip: A Little Book That Teaches You When to Quit (and When to Stick)
Portfolio Hardcover (May 10, 2007), 97 pàgs.

Aquest és un llibre molt breu, però preciós d’en Seth Godin, un guru del nou marketing. El seu blog és molt interessant, ja que sempre t’acaba fent pensar com les coses òbvies no són tan òbvies per molta gent.

En aquest llibre, s’explica que per arribar a excel·lir en alguna cosa, primer es comença anant molt ràpid, després hi ha un estancament llarg i un cop passat aquest, finalment hi ha altre avançament ràpid cap a l’excelencia.

Pensem per exemple en aprendre un idioma, una carrera professional, un hobby, etc.. Al començament es comença disfrutant molt, però arriba un moment que deixa de ser tan divertit, i fins després de molt molt temps, un no acaba sent un mestret… Seria una re-interpretació de que el 80% dels resultats a vegades costa el 20% d’esforç d’aconseguir, però si es vol aconseguir el 20% restant s’ha d’estar a disposat a gastar un 80% de temps.

El que en Seth proposa és que no n’hi ha prou de fer l’esforç inicial, i que només val la pena de fer l’esforç inicial si després un està disposat a fer el recorregut per l’altiplà, dur i sense incentius. I que no sempre està malament abandonar: es pot abandonar si un no està decidit a recórrer l’altiplà.

El gran missatge del llibre és que la millor estratègia avui en dia es intentar ser el millor del món en alguna cosa en concret, per molt concreta i petita que sigui. Això va molt a contracorrent de l’ensenyament actual, en que si un nen és molt bo en una matèria, però molt dolent en altres, serà maltractat en comparació amb un nen mediocre en totes les assignatures. La vida en canvi, ens ensenya que els que tenen èxit son els que aconsegueixen de cultivar un punt fort, sense necessitat de ser bo en tots. L’ideal renaixentista ha esdevingut un ideal avui en dia.

Un llibre molt curt, molt entretingut però que fa reflexionar sobre l’esforç personal.

Anuncis

Un pensament sobre “The Dip

  1. Hola Albert.Curiós. No conec l’autor, però el tema m’interessa. Me’l deixaràs en algun moment? O sigui que diu que l’ideal renaixentista era ser molt bo en una sola cosa? Jo em pensava que l’ideal renaixentista era en Leonardo, excepcional com a científic, pintor, poeta, filòsof, músic, …

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s