Col·lapse: Com les societats trien entre enfonsar-se o reeixir

Collapse: How societies choose to fail or suceed
Jared Diamond, 2005.

Quines males eleccions socials i ambientals van fer els maies per dur-los a la catàstrofe després d’una època d’esplendor?

Per què els viquings han sobreviscut fins avui dia a Islàndia, i en canvi es van extingir en pocs segles a Groenlàndia després de molt patir (quan, a priori, el sud de Groenlàndia és més habitable que Islàndia!)? Quins van ser els hàbits portats de Noruega que els islandesos van saber canviar a temps, i que van condemnar els groenlandesos que s’hi van aferrar?

Per què a l’illa de Pasqua la raça que va aixecar els moais gairebé es va extingir, mentre que a altres illes de la Polinèsia la població s’ha mantingut estable – i feliç? Què era diferent entre una illa i les altres? L’entorn? La societat? En què pensava el pasquà que tallava el darrer arbre de l’illa?

Sabíeu que una illa polinèsia va saber adonar-se a temps que els porcs en què es basava la seva dieta estaven destrossant l’ecosistema? I que, en una solemne assemblea de tots els habitants, el 1650 van decidir sacrificar-los tots? I així han sobreviscut!

I, la pregunta que ens afecta més directament: La nostra civilització va pel mateix camí que la dels maies, els pasquans i els groenlandesos? Quines són les eleccions funestes que estem fent, dia a dia? Tenim alternatives?

D’això va el llibre: Primer, passa llista d’unes quantes civilitzacions que es van auto-extingir per no saber adaptar-se al seu ambient, i d’altres que van saber adonar-se dels problemes i prendre les decisions adequades.

Després mostra com algunes crisis recents (Ruanda, per exemple) s’expliquen exactament en els mateixos termes, tot i que “des d’a prop” és difícil de veure, i ens semblen guerres ètniques, o religioses, o atacs de bogeria col·lectiva.

I finalment, la mirada global. Com a humanitat, en general, està clar que estem seguint un camí nefast: ho empastifem tot, ens estem cruspint els boscos, multiplicant-nos de manera incontrolada i malbaratant recursos preciosos que no tornarem a tenir. Queda esperança? L’autor diu que sí, però que haurem de prendre decisions radicals en els propers deu anys – com aquells polinesis que van sacrificar tots els seus porcs.

Atenció: No és per llegir-lo un cap de setmana. Són gairebé sis-centes pàgines plenes d’arguments i contraarguments, hipòtesis i contraexemples, que venen a dir-nos que problemes tan complicats com la nostra supervivència i la del nostre planeta no tenen explicacions senzilles. Cal pensar molt i molt i molt, però molt, per trobar les explicacions correctes.

Però l’he disfrutat de la primera a la darrera pàgina. Una ment brillant en acció.

Per cert, que un esperaria la paraula “canvi climàtic” per tot arreu en aquest llibre, oi? Doncs entre la llista que fa l’autor de “12 problemes ambientals que amenacen la nostra civilització”, el canvi climàtic ni hi apareix.

A aquest pas em llegiré les obres completes d’en Jared Diamond, biòleg, antropòleg, geògraf i professor d’UCLA que s’ha passat mitja vida entre pobles “primitius”. Ja vaig disfrutar de valent amb “El tercer ximpanzè”, on diu que som tan similars a ximpanzès i bonobos en tots els aspectes que si vingués un biòleg marcià a la Terra segurament ens catalogaria com varietats de la mateixa espècie.

I ara m’estic llegint “Guns, germs, and steel”, on intenta explicar per què precisament la civilització europea és la que ha conquerit el món. Som els europeus més intel·ligents que, per exemple, els aborígens australians? Sembla que, si de cas, és a l’inrevès. La teoria que proposa en Diamond és molt menys afalagadora per a nosaltres i, de nou, complicada. Ja us l’explicaré.

Postdata: Ja fa uns mesos que me l’he llegit. Tinc tota una llista de ressenyes pendents de fer, a veure si m’hi poso. M’he de guanyar el dret a venir al sopar, vés!

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s