Dues vides


Vikram Seth, Dues vides
Barcelona, Empúries-Anagrama, 2006
Traducció d’Albert Torrescasana
525 pàgs, 23 euros

Barcelona, 12 de juliol de 2008

Benvolgut Vikram,

Com començar a dir-te què m’ha semblat el teu llibre Dues vides? Primer de tot, t’agraeixo l’esforç que has fet per dibuixar-nos la relació que t’unia amb els teus tiets, ja saps, en Shanti i la Henny. Per mostrar-nos sense embuts la seva correspondència íntima, i així conèixer la família, els amics i els coneguts, donant-nos els matisos adients que fan possible un retrat més autèntic.

Gràcies per confiar-nos amb generositat de detalls les converses que vau compartir amb tant d’ entusiasme i confesar-nos també les desavinences dels últims anys amb el teu tiet. Com vas dir en una entrevista, volies, necessitaves que la vida d’en Shanti i la Henny fos completament i complexament recordada.

Només puc sentir admiració per algú que intenta ser honest amb si mateix i amb els altres i per imposar-te la difícil missió de rememorar-los tal com eren. La riquesa d’experiències i les peculiaritats de cadascú només fan que donar força i sentit a les seves vides.

M’encanta aquesta reflexió teva sobre “estranys viatges que emprenem en el nostre pelegrinatge terrenal, l’alegria i el sofriment que tastem o provoquem, les casualitats que ens ajunten o ens separen, quin rastre més complex que deixem: tan personal que és gairebé incomunicable, tan fugisser que és gairebé irrecuperable”.

Ens parles de la importància de mirar endavant i, alhora, de no oblidar el passat. Esmentes esdeveniments que van ocórrer al segle XX, com l’Holocaust, i una evocadora anàlisi de la singular història contemporània.

Explores l’univers del macrocosmos d’una època tot aprofitant el microcosmos de Dues vides. Per acabar dient-nos: “Tornant cap al metro, penso en el món dins el context d’un segle pervers que ha passat i d’un altre encara més perillós que arriba. Tant de bo no siguem tan insensats com segurament serem. Si no podem evitar l’odi, almenys evitem l’odi conjunt. Tant de bo entenguem que hauríem pogut néixer en el lloc dels altres. Tant de bo, en definitiva, creguem en la lògica humana i potser, quan arribi el moment, en l’amor”.

I jo acabo dient-te que m’has emocionat profundament i que he seguit el teu llibre amb una total entrega. Et felicito per la documentació i per la teva agilitat narrativa. Sospito que buscaré algun altre llibre teu ben aviat.

Fins la propera,
Rosa

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s