El somni de la realitat. Nippònia 2006

Enric Navarro i Pérez
El somni de la realitat. Nippònia 2006
Barcelona, Omicron, 2008
125 pàgs.

(NOTA. Aquesta és una versió reduïda del text llegit amb motiu de la presentació del llibre a l’espai Cincómonos de Barcelona, el 22 de juliol de 2008)

Un dels principis bàsics del budisme és la interdependència que uneix totes les coses i fenòmens. Res en l’univers no existeix d’una manera aïllada o autosuficient, sinó en constant relació. Això significa que l’estructura de la realitat no està formada per punts autònoms, sinó per xarxes constel·lades de connexions. De fet, aquesta idea tampoc no és exclusiva del budisme. El filòsof George Berkeley es preguntava on es troba exactament el gust de la poma: és una propietat inherent a la poma o és una propietat inherent a la boca que la mossega? Ni una cosa ni l’altra. El gust neix de l’encontre de la poma amb la boca, de la trobada feliç de totes dues.

Això és precisament aquest llibre: una trobada feliç entre dues entitats -l’autor i el Japó- que entren en colissió fructífera. Aquest no és un llibre que parli del Japó (no és el relat cronístic d’un viatge a un país exòtic amb un grapat d’anècdotes sucoses). Tampoc no és un diari personal, una confessió dels diversos estats d’ànims pels quals va passant tot viatger mínimament sensible. És una tercera cosa, una entitat nova que sorgeix de la interfecundació d’aquestes dues forces.

Què és Nippònia?, qui sóc jo que recorro Nippònia?, qui són els nipponians, les nipponianes amb qui comparteixo en un punt atzarós de l’espai-temps? són radicalment diferents o radicalment semblants a nosaltres? O, per citar directament l’autor, “una reflexió instintiva m’indueix a preguntar-me què se m’ha perdut a Osaka. A Japó. A la vida” (44).

Milers d’interrogacions recorren el llibre com un corrent d’aigües subterrànies. L’autor, però, adopta una actitud interrogativa molt peculiar, ja que en cap moment no força una resposta. L’Enric Navarro sap respirar amb normalitat en la intempèrie de la incertesa i la paradoxa. En el seu cas, la interrogació no precipita cap resposta. Té el valor de no projectar cap imatge idíl.lica ni compacte d’allò que està vivint. No, Nippònia és plena d’esquerdes, el propi jo és ple d’esquerdes. També George Steiner, a les seves memòries, reivindica el dret a la perplexitat. A no tenir sempre una certesa a la punta de la llengua.

Que sigui un llibre profund no impedeix que sigui llegidor, llaminer, àgil, irònic. Hi ha algunes escenes fragmentàries, que l’Enric sap esbossar deliciosament, que queden gravades a la memòria del lector. Per exemple, l’episodi de l’Umeda Sky Biru, un gratacels amb un mirador per contemplar la ciutat on sona… música ambiental cubana.

Tot el llibre traspua una “afinació perceptiva” (56) esmoladíssima, una mena d’hiperestèssia que permet d’enregistrar els mínims moviments de la realitat, tant exterior com interior. De vegades, l’autor ens situa al bell mig de “batalles sensorials” (44). Al nostre voltant s’arremolinen les percepcions dels diversos sentits: l’olor de l’encens, dels mercats, de les botigues de roba, de la farmàcia de barri. També l’oïda, el tacte, el gust del te i les tallarines.

Però si hi ha un sentit que sobresurt en aquesta simfonia és la mirada. Amb una particularitat: gairebé sempre són mirades esbiaixades, tamisades, ocultes rere portes mínimament entrobertes. Tenim la sensació que milers de japonesos anònims ens observen emboscats entre les pàgines del llibre, però mai d’una manera oberta. Com diu l’autor, “miren sense mirar” (97). Fins i tot els ocells japonesos han après l’art de la contemplació prudent: la “grua que voreja l’estany del brollador […] em mira de reüll” (84).

El llibre és riquíssim en matisos i registres. Conjuga narració i poesia, humor i malhumor, anècdotes i reflexions. Tot, amb una subtilesa meravellosa.

Anuncis

Un pensament sobre “El somni de la realitat. Nippònia 2006

  1. Hola, Gemma. Suposo que, encara estamordit per la intensitat de l’experiència, l’endemà de la presentació vaig agrair-te la inclusió del llibre al bloc només amb un lacònic comentari per correu electrònic. El constant degotall d’elogis i admiració que no paro de rebre vers la teva intervenció fa que sigui just i necessari donar-te les gràcies de nou, encara que les paraules no ho sàpiguen reflectir com es mereix. Així doncs, gràcies tant per participar en la presentació del llibre com per incloure’l en el bloc.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s