Tres tasses de te

Tres tasses de te
Greg Mortenson i David Oliver Relin
Amsterdam llibres
399 pàgines, 21€

L’any 1993, l’escalador Greg Mortenson va sobreviure a un accident quan intentava l’ascensió del k2 i es va perdre a les muntanyes del Karakoram, a l’Himalàia. Ferit, va arribar a una vila paquistanesa, Korphe, on el van acollir i curar. Com a mostra del seu agraïment, Mortenson els va prometre que tornaria i els construiria una escola. D’aquesta promesa va néixer una de les campanyes humanitàries més increïbles dels nostres temps: la lluita contra l’extremisme, de tots ells, amb la construcció d’escoles, especialment per noies, en alguns dels països més empobrits i devastats del món i que viuen en constant conflicte, el Pakistan i l’Afganistan. Tal i com ens diuen a la portada del llibre les paraules d’en Nelson Mandela : “L’educació és l’arma més poderosa per canviar el món..”

Països i zones del tot desconegudes per la immensa majoria de nosaltres i que han esdevingut camp adobat de cultiu per al foment de l’integrisme islàmic més radical. El cas de l’Afganistan, que tal i com es relata en els capítols finals, una vegada els interessos militars estratègics i econòmics, s’han assolit, torna a l’oblit.

Però, a banda de totes les consideracions i anàlisis polítiques, el llibre és, per damunt de tot, la constatació que la força de voluntat, fins i tot quan prové d’una sola persona, ho fa tot possible.
El llibre ens explica el dia a dia que no acostuma a arribar amb les noticies, a Pakistan, a l’Afganistan, persones que lluiten per donar al seus fills un món millor malgrat les dificultats.
Hi ha un trosset d’un escrit de la Maruja Torres que m’agrada molt i que, més o menys diu així: “.. i aprendre a estimar i mirar cada dia una mica més, aquí i allà, ara i sempre.”

Potser és part del secret….
En Mortenson va esperar neguitós mitja hora mentre la Sakina bullia el paiyu cha. L’Haji Ali va passar els dits pel text de l’Alcorà, que apreciava per sobre de la resta de les seves pertinences, passant pàgines a l’atzar i pronunciant en una veu molt baixa una pregària en àrab mentre mirava l’habitació amb aire distret.
Quan les tasses de porcellana de te de mantega bullint fumejaven a les seves mans, l’Haji Ali va parlar: -Si vols prosperar al Baltistan, has de respectar els nostres costums- va dir l’Haji Ali mentre bufava el seu te-. La primera vegada que comparteixes el te amb un balti ets un estrany. La segona vegada ets un convidat d’honor. La tercera vegada et converteixes en un més de la família, i per la nostra família estem disposats a fer qualsevol cosa, fins i tot morir -digué, posant afablement la seva mà sobre la d’en Mortenson-. Doctor Greg, has de tenir temps per compartir tres tasses de te. Potser no tenim educació. Però no som estúpids. Hem viscut i sobreviscut aquí durant molt de temps.
-Aquell dia, l’Haji Ali em va ensenyar la lliçó més important que he après en la meva vida -explica en Mortenson-. Nosaltres, els nord-americans, creiem que hem d’aconseguir-ho tot ràpidament. Som el país dels dinars de negocis de mitja hora i dels resums de futbol americà de dos minuts. Els nostres líders van pensar que la seva campanya d’ “arribar i vèncer” acabaria amb la guerra de l’Iraq abans de començar. L’haji Ali em va ensenyar a compartir tres tasses de te, a anar amb calma i donar tanta importància a construir relacions com a construir projectes. Em va ensenyar que tenia més per aprendre de la gent amb la qual treballava del que jo els podria arribar a ensenyar a ells.
(pàg. 182)

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s