Tretze tristos tràngols

Tretze tristos tràngols, d’Albert Sánchez Piñol
Ed. La Campana, 2008

No coneixia l’Albert Sánchez Piñol, tot i que es veu que ja té uns quants èxits de crítica i públic. Aquest recull de tretze contes me’l va regalar pel meu aniversari l’Albert (no l’autor, sinó el nostre company blocaire). I tots tretze els he trobat de molt bons a extraordinaris.

Tinc una debilitat pels contes que en el darrer paràgraf capgiren la història de manera inesperada i enginyosa, i pel que veig en Sánchez Piñol n’és un mestre. Per destacar-ne uns quants dels que més em van fer riure, i alhora pensar, anomeno “Quan queien homes de la lluna” (una vacuna per a qualsevol temptació de racisme), “Tot el que li cal saber a una zebra per sobreviure a la sabana” (preneu-ne nota, que també és el que ens cal saber als humans) i l’insuperable “El Rei de Reis i les dues ciutats” (resisteixo amb molta feina la temptació de transcriure’l sencer aquí mateix…)

Absolutament recomanable. No tardaré gaire a fer-me amb alguna de les novel·les de l’autor, “La pell freda” o “Pandora al Congo”.

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s