Lo mejor de la poesía amorosa china

Lo mejor de la poesía amorosa china
Selección y traducción de Guojian Chen
Madrid, Calambur, 2007
204 pàgs., 16 €

Aquest llibre vol ser una antologia de poesia amorosa xinesa de tots els temps. Molt ambiciós. Sobretot, tenint en compte que els primers testimonis documentats es remunten al Shi Jing (recull de cants compostos entre els segles XI i VI a. C.). A més, segons s’explica al pròleg, la poesia ha gaudit a la Xina d’un prestigi tan gran que, durant anys, per aprovar els exàmens imperials i obtenir un càrrec públic calia saber compondre versos (o sigui, com a mínim, ser un versificador decent…). No només això: era habitual, quan una persona sol·licitava una feina, que acompanyés la petició d’algun poema. S’entén, per tant, que la nòmina de poetes xinesos de tots els temps sigui tan impressionant, i que hi trobem representats tots els grups socials.

L’objectiu del llibre és lloable, però em temo que falla la traducció. Ho dedueixo per la musicalitat encallada que tenen alguns poemes i per l’ús d’un castellà pobre, amb un cert regust arcaïtzant i ‘decimonònic’ (“Te diviso tan bella / al claro de la luna, / tan gallarda y venusta…”). Amb l’agreujant que molts dels poemes antologats eren, originàriament, cançons (el subtítol ho indica: “segons la melodia…”). Ja m’imagino que deu ser impossible evocar en castellà la musicalitat del xinès original. Però ni que fos una mínima gràcia, una mica més d’harmonia… La traducció sembla molt fidel, això sí. Llàstima que li manca alè poètic.

Amb tot, el llibre inclou alguns poemes preciosos. Senzills, gairebé minimalistes, escrits habitualment per lamentar una absència, plens d’uns pocs elements recurrents del món natural (la lluna, el pruner, les oques salvatges, el jade, la brisa…). Sobta veure la quantitat de dones de qui es conserven poemes (tot i que, sovint, només les coneixem com a “esposa d’en Tal o d’en Pasqual”). Un parell d’exemples, a manera de tast:

Cuando se abren las flores (de Feng Menglong, s. XVI)

Hemos quedado en vernos
al abrirse las flores.
Es hombre de palabra
y nunca me ha fallado.
Todos los días,
jarrón en mano,
riego las plantas
con gran amor.
Por fin se abren las flores.
Llega la primavera.
Pero él aún no aparece.
¿Tardan más en abrirse
las flores en su pueblo?

Amor (de Zhang Kejiu, s. XIV)Bajo el tejado esculpido,
unos árboles otoñales.
Nubes blancas rodean
a la luna de jade.
El humo de fragantes inciensos
traspasa la cortina bordada.
A escondidas, espera ella,
con la puerta medio cerrada,
medio abierta.

I ja que la cosa va de poesia xinesa, aprofito per recomanar (molt) un altre llibre que vaig llegir fa temps: Poemas escogidos, de Li Qingzhao (Málaga, Ediciones de la Diputación de Málaga, 2003, trad. de Pilar González España).
Li Qingzhao va viure al segle XI i està considerada un dels millors poetes en llengua xinesa de tots els temps. Fins i tot la seva vida és singular: es va casar amb un erudit bibliòfil i, entre tots dos, van aplegar una colecció extraordinària de llibres, quadres, cal·ligrafies, vaixelles… Després, com a conseqüència d’una guerra, ho va perdre tot. També el marit.
Els seus versos intenten capturar l’instant que passa, les constants metamorfosis de la vida, la transitorietat del moment (potser per això la metàfora preferida és la de l’aigua). I tot plegat, amb una subtilesa, una sensualitat i una delicadesa que deixen bocabadat (estem parlant del segle XI…). Només un exemple:

Busco, busco y busco.
Pero sólo frío y soledad.
Sólo frío, tristeza y aflicción.
Incluso un sol templado, repentino,
haría más difícil mi consuelo.
Tres o cuatro copas de este vino
¿qué pueden contra una larga noche,
contra el furioso viento que se acerca?
Ahora que pasan los gansos silvestres
me duele más mi corazón
y es que somos, ellos y yo, viejos conocidos de antaño.
Sobre la tierra se amontonan los crisantemos tristes,
ya marchitos y ajados.
¿Es que nadie ha querido recogerlos?
Vigilo la tarde en mi ventana.
Yo sola, ¿cómo podré resistir la oscuridad?
Además, de los árboles, una lluvia fina
va cayendo, gota a gota, hasta el anochecer.
¿Tantas cosas… tantas,
caben en la palabra tristeza?

Advertisements

3 pensaments sobre “Lo mejor de la poesía amorosa china

  1. M’ha agradat molt descobrir des d’aquí aquesta referència bibliogràfica i també m’afegeixo als comentaris sobre “El Quadern de capçalera” de Sei Shonagon: un dels llibres més suggerents que he llegit darrerament (i això que va ser escrit fa mil anys, que es diu ràpid).

  2. Feia temps que necessitava rellegir els “poemas escogidos” de Li Quigzhao, però no recordava ni el títol ni l’autora. Sí, ja sé, t’ho hagués pogut dir… però és que tampoc em recordava mai de demanar-t’ho. Ara segur que ja no se m’escapen.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s