La Ecuación jamás resuelta


The Equation That Couldn’t Be Solved: How Mathematical Genius Discovered the Language of Symmetry
Mario Livio, 2005

Trad. Castellà: La Ecuación jamás resuelta
Editorial Ariel

Aquest és un llibre de divulgació matemàtica, però amb una part interesantisima de trama històrica, on es parla principalment de la mort tràgica d’Evariste Galois, un malaurat geni matemàtic que va viure en ple romanticisme i que va morir molt jove als vint anys.

Évariste Galois havia participat activament en les manifestacions i societats republicanes. En la primavera de 1831, amb tot just 19 anys, Galois va ser detingut i empresonat durant més d’un mes acusat de sedició, després d’un desafiador brindis en nom del rei. Inicialment va ser absolt, però va tornar a ser arrestat per altra actitud sediciosa al juliol i aquesta segona vegada va passar vuit mesos a la presó.

Dos dies abans de la seva mort, Galois va ser alliberat de la presó. Els detalls que van conduir al seu duel, suposadament a causa d’un embolic de faldilles, no estan clars. El que queda per a la història és la nit anterior a l’esdeveniment. Évariste Galois estava tan convençut de la immediatesa de la seva mort que va passar tota la nit escrivint cartes als seus amics republicans i component el que es convertiria en el seu testament matemàtic.

El 30 de maig de 1832, a primera hora del matí, Galois va rebre un tir a l’abdomen i va morir a l’endemà a les deu (probablement de peritonitis) en l’hospital de Cochin després de refusar els serveis d’un sacerdot. Les seves últimes paraules al seu germà Alfred van ser: “Ne pleure pas, Alfred ! J’ai besoin de tout mon courage pour mourir à vingt ans ! (No ploris Alfred! Necessito tot el meu coratge per a morir amb vint anys)”

Viquipèdia

El llibre trata d’explicar de manera senzilla les lleis de la simetria, que es poden trobar en la música de Bach, en el cub de Rubik, en l’elecció de parella ó en les forces bàsiques de la naturalesa.

El fet més interessant que vaig trobar al llibre és la menció que fa al primer matemàtic català conegut de la història: Abraham Bar Hiyya, també conegut com a Savasorda: Wikipedia Biografía Abraham Bar Hiyya

Recordo especialment, a part de ser l’introductor de la solució de l’equació de segon grau a Europa, la demostració que tenia de l’area del cercle.

La idea és que si anem retallant del cercle tires molt estretes, i les anem ajuntant formant un triangle, l’area del cercle seria l’àrea d’aquest triangle : 1/2 base x alçada = 1/2 x perímetre x r = 1/2 x 2 PI r x r = PI r^2 . En aquesta demostració, es feia un pas al límit, sent precursor del que més endavant seria el càlcul infinitesimal.

El que m’impressiona més, és com la història l’escriuen els vencedors, i en el camp de la ciència també. El gran avantatge de la ciència és que al ser estrictament escrita, es pot reconstruir la història i comprovar més fàcilment si la història oficial és correcta o no.

El principal defecte d’aquest llibre és que es basa en la història oficial de la matemàtica, on els francesos tenen un gran pes, i Evariste Galois és un ídol de masses. Algún merit dels atribuïts a Galois, eren certament de Ruffini. Per la gent interessada en saber amb més exactitud el que es troba escrit en els articles originals, recomano veure la següent excel.lent conferència.

The Frederick V. Pohle Colloquium on the History of Mathematics, November 2007

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s