Los haiku del maestro Kawaguchi Teiichi

Kawaguchi

Los haiku del maestro Kawaguchi Teiichi
Recopilació i traducció d’Àngel Ferrer i Doho Yayoi
Shinden Ediciones, 2006. 157 pàgines. 15 €

Un altre llibre de haiku. Dels molts que, sortosament, s’estan publicant. Per raons personals, però, és una obra significativa. Al darrer trimestre del 2004, si no vaig errat, vaig assistir a Casa Àsia a la conferència “A Japón por la senda del haiku”, impartida per l’Àngel Ferrer. Aquell catedràtic emèrit de la Universitat d’Estudis Estrangers de Kyoto, condecorat per l’emperador amb l’Ordre del Sol Ixent, distinció atorgada a pocs estrangers, va donar una intensa lliçó magistral: la definició, els orígens, la inevitable al·lusió al haiku de la granota d’en Bashô… I en arribar als temps actuals, va esmentar sobretot la figura d’en Kawaguchi Teiichi, professor de Matemàtiques i autor de haiku. En jubilar-se, del 1989 al 1991 va assistir assíduament al Centre de Cultura de la NHK d’Umeda (Osaka). Allí va conèixer l’Àngel Ferrer, el qual donava classes de castellà, i van esdevenir amics. Segons en Ferrer, l’alumne no va trigar a defensar-se prou bé en espanyol, fins al punt de gosar traduir a aquesta llengua alguns dels seus poemes.

Malauradament, el 1991 l’autor va traspassar sense complir el somni de publicar els seus haiku traduïts. Anys després, gràcies a la devoció de la dona i la filla d’en Kawaguchi i l’ajut d’en Doho Yayoi, traductora japonesa llicenciada en Filologia Espanyola, l’Àngel Ferrer va traduir-ne una selecció, avalada per l’Antonio Cabezas, prestigiós expert en haiku.

Tornem enrere. La tarda de la conferència, en Ferrer va recitar alguns haiku d’en Kawaguchi. Dos d’ells van colpir-me tant, que vaig retenir-los al cap fins poder apuntar-los en un paper. Quatre anys després, comprovo emocionat que s’inclouen en aquest recull.

No em pertoca de valorar la qualitat dels haiku. Segons en Cabezas, el mateix Bashô podria haver-ne signat alguns. Sí que em sorprèn la barreja de tradició i proximitat a referents quotidians del nostre temps, amb la presència d’accions (menjar un meló), objectes (una grua de la construcció) i nombroses al·lusions a la cultura occidental, cosa fins a cert punt desconcertant per a un lector poc avesat als haiku moderns, que fins ara havia llegit només els “clàssics” i no havia pogut evitar caure en certs tòpics.

El llibre s’estructura segons les kigo o paraules clau habituals: haru (primavera), natsu (estiu), aki (tardor) i fuyu (hivern). Encert remarcable és publicar la “versió original” (kanji, hiragana i katakana) en tategaki, és a dir, escriptura vertical, com encara s’escriuen els haiku a Japó. Després, la transcripció en rōmaji o caràcters occidentals. I per últim, la traducció. Valorar-ne la traducció tampoc no em pertoca; l’únic que puc dir és que el traductor va més enllà de mantenir la regla sil·làbica estàndard (5-7-5) i demostrar que “en sap”, de japonès. L’Àngel Ferrer intenta el més difícil: la traducció poètica, copsar-ne l’essència i traslladar-la a una altra llengua… tasca titànica i potser utòpica. I no obstant, intueixo que només un home de la saviesa, experiència, intel·ligència i sensibilitat de l’Àngel estaria autoritzat, si més no, a intentar-ho. I segurament ho aconsegueix.

Com a cloenda, quatre haiku. Un de cada estació.

Haru – Primavera

Shunshû ya
tomo to kataru ni
amaru mono.

La primavera
se esfuma como el diálogo
con el amigo.

Natsu – Estiu

Hanabira no
kage hanabira ni
bara shiroshi.

Sombra se dan
los pétalos de rosa
con ser tan blancos.

Aki – Tardor

Aki no hoshi
chenbaro no ne no
korishi mono yo.

Astros de otoño,
el tañido del cémbalo
se ha coagulado.

Fuyu – Hivern

Bunmei no
kage antan to
fuyu no kawa.

Sombrío y triste
te olvidó la cultura
río de invierno.

Advertisements

2 pensaments sobre “Los haiku del maestro Kawaguchi Teiichi

  1. Enric, gràcies per la recomanació. Valia la pena! A més, l’edició és preciosa: agafen ganes d’estar-se una estona contemplant la versió original en japonès; després, llegir-ne la transcripció fonètica per saber com sona; i així arribar finalment a la traducció. És com entrar en el poema en tres etapes: la mirada, el so, el sentit. Em sap greu haver de comentar que l’edició catalana està plena d’errades ortogràfiques. Una llàstima que a aquestes alçades les editorials no passin els textos pel filtre d’un corrector. O serà aquell punt necessari d’imperfecció que tant aprecien algunes estètiques orientals? 🙂-Gemma

  2. Gemma, moltes gràcies pel teu comentari i celebro que t’hagi agradat no obstant les errades. Em sap greu, ja que la traducció al castellà no presenta aquestes “imperfeccions”. Coneixent una mica el món editorial i de les publicacions, em temo que és un problema de presses editorials mesclat amb una mica de negligència o manca d’amor (per part de l’editor, no del pobre autor, ja mort, ni d’en Ferrer) vers la literatura i els llibres. Per seguir una mica la dolça i encertada ironia de la teva pregunta final, penso que la imperfecció hauria de ser el medi, no la finalitat.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s