Mundo Anillo

Mundo Anillo
Larry Niven
Trad.: Mireia Bofill
La Factoría de Ideas, 2007. 4 €
410 pàgines

Dubtava si era escaient comentar una obra apareguda el 1970 i que no és cap novetat, sinó ja un clàssic. Hi han contribuït dos motius: primer, que en rellegir-la (la primera vegada va ser a finals del 1991), m’ha sorprès la frescor i la vitalitat; segon, que en el bloc encara no s’ha glossat cap obra de ciència ficció.

Per aquelles coses del màrqueting, a la contraportada una cita de l’Arthur C. Clark afirma que és el llibre que recomana sempre que algú vol començar a llegir ciència ficció. Sense ànim de comparar-me amb el ja desaparegut Clark, quan penso en la ciència ficció literària, les dues obres que automàticament em vénen al cap sempre són la La Fundació, d’Asimov, i Mundo Anillo.

El llibre relata el descobriment d’un immens món buit a anys llum de la Terra, el viatge que emprenen éssers de diversa procedència per a explorar-lo i conèixer-lo. La tripulació interplanetària la formen en Lluís Wu, un terrícola de dos-cents anys; la Teela Brown, una jove terrícola enamorada d’en Lluís; l’Interlocutor d’Animals, un kzin, ferotge espècie alienígena amb fesomia felina que temps enrere va intentar conquerir la Terra. I en Nessus, de l’espècie dels titerots, civilització tecnològicament molt avançada i psicològicament molt complexa.

I és el tractament psicològic dels personatges el que captiva d’aquesta història. La seva heterogeneïtat, amb matisos admirables, està molt ben plantejada des dels diàlegs i exposada en les reaccions davant les circumstàncies. Són força atractius els dos alienígenes. En certa manera, encarnen allò que rebutgem, fins i tot reneguem, de l’espècie humana, però que per altra banda potser també admirem. En Larry Niven és llicenciat en Psicologia i Matemàtiques; sembla, doncs, que en sap treure profit. Els avenços tecnològics han trobat en la ciència ficció una generosa font d’inspiració. Però el que sobta és veure que l’any 1970 en Niven va donar a conèixer uns éssers humans d’un futur bastant llunyà amb trets característics als quals, en línies generals, sembla que tendeix la humanitat d’avui dia i que a principis dels setanta potser no eren més que hipòtesis.

La història s’articula sota un fort substrat científic. Per als neòfits i no tan neòfits, les explicacions tècniques, científiques i astronòmiques poden aclaparar fins al punt d’atiar el prejudici que molts lectors tenen vers la ciència ficció. No en va, Ringworld es considera genuí representant de la hard sci-fi o ciència ficció dura. Però també hi ha molta gent que, davant de casos com aquest, s’engresca encara més i provoca, segons el mateix autor, que s’hagin d’escriure continuacions per acabar d’explicar determinats fets, corregir imperfeccions o completar inexactituds en els càlculs. En Niven ha publicat, si no m’equivoco, tres seqüeles més. Poc partidari de segones i terceres parts quan em trobo davant d’una gran obra, més que res per estalviar-me decepcions com les continuacions de Dune, posem per cas, ara com ara m’he limitat a rellegir la primera. Això sí, sense descartar res.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s