Hermosa soledad

Jimmy Liao
Hermosa soledad
Barbara Fiore Editora, 2008
16€

De vegades, entre els llibres catalogats com a infantils, podem descobrir-hi autèntiques meravelles per a adults. Ja fa temps que em vaig quedar bocabadada amb els Cuentos pulga de Riki Blanco. I ara repeteixo astorament amb aquesta Hermosa soledad de Jimmy Liao. Només una precaució: caldria pensar-s’ho dues vegades abans de regalar-li a un nen.

Un cop a casa, regiro internet amb la intenció d’esbrinar alguna cosa de l’autor. Jimmy Liao és un il·lustrador i poeta nascut a Taipei (Taiwan) el 1958. Durant anys es va dedicar amb molt d’èxit al món de la publicitat, fins que a l’edat de 40 va ser diagnosticat de leucèmia. Com passa de vegades, la malaltia va ser el desencadenant d’una crisi i consegüent transformació existencial, de manera que va decidir deixar de dibuixar per a les grans companyies publicitàries i fer-ho només per donar cos a les pròpies històries. Llegeixo, a més, que últimament s’ha convertit en un fenomen de vendes, amb llibres traduïts i adaptats al cinema i al teatre. Aquí podeu veure una d’aquestes adaptacions, preciosa, “A Fish with a Smile”, que va guanyar un premi al Festival de Cinema de Berlín:

Hermosa soledad és fruit dels anys de reclusió que segueixen al diagnòstic de la malaltia. El llibre combina dibuixos, poemes i reflexions sobre el propi procés creatiu. Desplega una atmosfera saturada de melangia, de tristesa, de tendresa, de soledat… Una de les notes constants és l’aparició d’un personatge tot sol, que ens mira seriós, com si ens interrogués en silenci. O personatges perduts en alguna mena de laberint oníric: pujant i baixant escales sense parar, navegant a soles en una góndola, nedant en una piscina sense aigua, tremolant sota una pluja de barrets… De tant en tant, però, apareix una excletxa d’esperança: algun personatge somriu o comparteix escenari vital amb un company.

Liao crea un món imaginari riquíssim, desbordant de suggerències plàstiques, on realitat i irrealitat conviuen en un mateix espai. A estones, els dibuixos semblen un encreuament afortunat entre René Magritte i Antoine de Saint-Exupéry. Els poemes també tenen força, però les il·lustracions són tan potents que amenacen de menjar-se el text. Tot i així, hi ha poemes que trasbalsen en la seva senzillesa:

Al caer el velo de la noche,
me arreglo cuidadosamente, me pongo lápiz de labios,
corrijo el gesto, mientras espero tranquilamente
que llegue la soledad

Abren y cierran puertas sin cesar,
se abre una puerta y se vuelve a cerrar,
se cierra y se vuelve a abrir.
Buscan sin cesar al otro
y después de encontrarlo, se separan,
y después de separarse continúan buscándose

Les il·lustracions són tan especials que vénen ganes d’agafar un llapis i començar a dibuixar. Després de tancar aquest llibre, expressar-se sembla senzill i necessari.

Advertisements

3 pensaments sobre “Hermosa soledad

  1. Totalment d’acord, Rosa. I parlant de regals bonics… Avui he trobat a la Laie de Pau Claris un llibre, només d’il·lustracions, de petit format, que es titula “Amordiscos”, de Moni Pérez (Vigo, Editorial Quitapenas, 2008). Si pots, fes-li un cop d’ull: és una cucada. Petons,– gemma

  2. Aquesta adaptació és bellesa en estat de gràcia. He pensat que potser seria una bona “eina” per demostrar per què no cal entendre un (bon) poema per gaudir-ne. Tota una troballa inesperada. Moltes gràcies, Gemma!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s