Rengo Wrongo

Jorge Riechmann
Rengo Wrongo
Barcelona, DVD, 2008
131 pàgs.
9 €

La poesia de Jorge Riechmann dóna fe del seu compromís radical amb el món i amb l’individu. En els temps que corren, sembla com si fes por dir-ho en veu alta, però aquesta és una poesia compromesa, social, moral, d’esquerres, agitadora de consciències, que convida a la reflexió i, sobretot, a l’acció. Evidentment, l’excel·lència d’un discurs poètic no depèn de res de tot això. Però, a certes alçades de la retòrica postmoderna –què voleu que us digui–, ve de gust retrobar un discurs crític potent que sacsegi una manera còmoda i irresponsable d’estar en el món. Com diuen els versos inicials d’un poema: “Nos sobran opiniones / nos falta análisis”. Una lectura del tot recomanable en temps difícils, que posa damunt la taula la crisi ecològica i els efectes d’un capitalisme depredador.

El llibre està format per poemes breus, de caràcter majoritàriament epigramàtic (“Si la realidad real ha muerto ¿durante cuánto tiempo le siguen creciendo las uñas y el pelo?”), però sempre tocats de tendresa i d’ironia, també d’auto-ironia: “¿cómo escribimos poemas de izquierdas / sin que se note tanto que son tales / y nos expulsen de los 40 principales?”. O aquests altres:

“Antes de que te malinterpreten
malinterprétate
tú mismo”

*

“Preguntas inaplazables
y respuestas provisionales

Quien sobre la condición humana
piensa otra cosa
se engaña”

*

“Tantísimo talento y esfuerzo gastado
en deshacer nudos –suspira wittgenstenianamente Wrongo–
que sería tan sencillo no anudar”

*

“Hacer algo
por el puro gusto de hacerlo

tiempo que sobre sí mismo
se enrosca

vida que se vive
a sí misma

es un asunto
profundamente subversivo”

“Rengo Wrongo” és la màscara literària que fa servir l’autor per denunciar, reflexionar i agitar versos. “Rengo”, és a dir, el ‘coix’ que necessita de crosses reals i metafòriques per seguir avançant (en aquest cas, l’amor i la poesia). “Wrongo” no sé d’on ve… m’imagino que juga amb l’arrel anglesa “Wrong”, però la “o” final li dóna tanmateix un cert aire africà que convé molt a un personatge que denuncia les injustícies del nostre món.

Jorge Riechmann (Madrid, 1962) és doctor en Ciències Polítiques i president de CIMA (Científicos por el Medio Ambiente). Ha publicat moltíssims llibres, tant de filosofia ecològica i política com de poesia (un dels títols més emblemàtics, publicat el 1997, va ser El día que dejé de leer EL PAÍS).

Podeu llegir, on line, alguns dels seus llibres anteriors:

27 maneras de responder a un golpe:
http://www.nodo50.org/mlrs/Biblioteca/riechm/Golpe.doc

El corte bajo la piel:
http://www.nodo50.org/mlrs/Biblioteca/riechm/PIEL.pdf

O aquesta pàgina que li dedica el Cervantes Virtual:
http://www.cervantesvirtual.com/bib_autor/riechmann/

O el power point elaborat per a la conferència “La crisis energética: algunas consideraciones políticas”: http://www.crisisenergetica.org/ficheros/crisis_energetica_consideraciones_politicas.pdf

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s