El dolor de amar


Juan David Nasio
El dolor de amar
Barcelona, Gedisa, 2007
145 pàgs., 12€

Aquest llibre parla del dolor, concretament del dolor provocat per la desaparició d’un ésser estimat, ja sigui com a conseqüència d’una separació amorosa o de la seva mort.

Què fer, amb el dolor? Com acabar assimilant allò que en principi sembla inassimilable? Què significa elaborar un dol? Què perdem, quan perdem una persona estimada? Per sort, l’autor evita entrar en el terreny fàcil de les receptes, dels “how to” (no té res a veure amb un llibre d’autoajuda, tot i que, paradoxalment, la seva lectura pot ser de gran ajuda). Les respostes van madurant de mica en mica i de manera no gens forçada. Perquè allò que interessa en un primer moment és formular les preguntes adequades amb valentia i temptejar possibles explicacions. Tot això acompanyat d’un bon treball de delimitació lèxica (per exemple, aclareix quina diferència hi ha entre dolor, angúnia, trauma i pànic).

Comença definint el dolor com un fenomen de límit (perquè ens col·loca a una passa de la desintegració i de la bogeria) i mixte (perquè afecta al mateix temps el cos i el psiquisme). I segueix amb més matisos: allò que provoca dolor no és l’absència de l’altre, sinó la manera com vivim aquesta absència. El dolor neix perquè s’esquinça el vincle -per a nosaltres, essencial i imprescindible- que ens unia a aquella persona:

Del mismo modo en que se cree, equivocadamente, que la sensación dolorosa debida a una herida en el brazo se localiza en el mismo brazo, se suele creer, de manera igualmente errada, que el dolor psíquico se debe a la pérdida de la persona del ser amado, como si lo que doliera fuera su ausencia. Pues bien, no es la ausencia del otro lo que hace sufrir, sino los efectos que provoca en mí esa ausencia

Poca cosa es pot fer davant del dolor: acollir-lo amb paciència, donar-li temps, posar-li paraules o crits, exterioritzar-lo amb algun ritual… I, sobretot, no negar-lo: “el duelo no consiste en soldar lo que se rompió”. El dol és més aviat acceptar l’absència amb serenitat: “hacer el duelo es aprender a amar de otro modo a la persona desaparecida. Con el duelo, el doliente no olvida al difunto ni deja de amarlo; sólo atenúa un apego excesivo”.

Juan David Nasio (Argentina, 1942) va esgranant una sèrie de reflexions nascudes bàsicament de la seva experiència com a psicoanalista, però ho fa amb un llenguatge més que entenedor: net, brillant, precís, sintètic… sense delectar-se en l’argot psicoanalític, però sense defugir-lo quan li és necessari.

És d’aquella mena de llibres que convida a tornar enrere per pensar-hi i, sobretot, per degustar passatges especialment inspirats. Molt recomanable.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s