La dictadura de la incompetència

Xavier Roig
La dictadura de la incompetència
EDICIONS LA CAMPANA, 2008
186 págs.

El títol del llibre ens resumeix adequadament el contingut del llibre: és una crítica molt dura a la burocràcia de l’Estat Espanyol i a la seva estructura ineficaç.

M’agrada molt la cita primera del llibre:

La nostra generació haurà de penedir-se no tant
de les odioses paraules i accions de la gent dolenta com
del clamorós silenci de la bona gent.
–Martin Luther King

Xavier Roig al no viure a Catalunya, pot dir el que pensa ja que no deu de tenir que interactuar amb l’administració espanyola. Jo malauradament, m’haig de considerar part del clamorós silenci de la bona gent.

Segons Xavier Roig, tal com resumeix ell mateix:

  • Hi ha funcionaris excel·lents, però són minoria, malauradament
  • L’administració pública catalana ha estat dissenyada, engreixada i consolidada per tal que la falta d’iniciativa i la mediocritat triomfin. Els procediments administratius i organitzatius són al·lucinants. Al sector privat no resistirien cinc minuts ja que amb aquesta manera de fer les coses, si fossin una empresa ja s’haurien enfonsat
  • Hi ha gent que arribat a l’administració pública o s’acosta a un partit, per diners o per interessos particulars i sectaris. La quantitat d’aprofitats que se’n beneficien és elevadíssima. Uns hi xuclen diners de misèria. Altres, grans quantitats per a les seves empreses o organitzacions. Les subvencions discrecionals i els acords obscurs estan a l’ordre del dia.

Per tal de millorar la situació, Xavier Roig proposa

  • fer que la funció pública sigui independent del poder polític
  • introduir en responsabilitats públiques persones independents que aportin valor afegit
  • prestigiar l’ensenyament bàsic i demanar responsabilitats als mestres
  • millorar la gestió de les Universitats
  • una nova llei electoral, amb llistes obertes, on es votin persones i no només partits

Un llibre molt interessant per reflexionar, sobre el nostre present i futur. Per acabar, aquest llibre m’ha fet recordar el que va dir Edsger W. Dijkstra en la seva xerrada “On the cruelty of really teaching computing science”

The educational dogma seems to be that everything is fine as long as the student does not notice that he is learning something really new; more often than not, the student’s impression is indeed correct. I consider the failure of an educational practice to prepare the next generation for the phenomenon of radical novelties a serious shortcoming. [When King Ferdinand visited the conservative university of Cervera, the Rector proudly reassured the monarch with the words; “Far be from us, Sire, the dangerous novelty of thinking.”. Spain’s problems in the century that followed justify my characterization of the shortcoming as “serious”.] So much for education’s adoption of the paradigm of gradual change.

Advertisements

Un pensament sobre “La dictadura de la incompetència

  1. Em van parlar d’aquest llibre fa pocs dies i després de llegir la teva ressenya… demà mateix vaig a comprar-lo! Si.. n’hi ha per escriure un llibre (o mitja dotzena)

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s