Marcas de nacimiento

Marcas de nacimiento
Nancy Huston
Editorial Salamandra
Traductor: Eduardo Iriarte
314 pàgines

Una bona manera de tornar cap al país de la infantesa és llegint “Línies de falla” –més fidel al títol original ”Lignes de Faille” que la versió castellana que jo he llegit “Marcas de nacimiento”– perquè gira a l’entorn del que anomenen salts generacionals. Espero que, aquest cop no m’hagi de tornar a disculpar per comprar la versió castellana, però per si de cas, m’avanço, el cert és que he nascut amb el tret de la impaciència i no he pogut esperar a entrar a una altra llibreria, i preguntar si el tenien en català. Però fent cas a un personatge del llibre, no penso dir “ho sento”.

–Ten cuidado con el ‘lo siento’. Has dicho ‘lo siento’ al menos una docena de veces desde que llegué anoche. Es una costumbre peligrosa, no es bueno para ti. No es bueno para tu alma.

Segons l’autora, els 6-7 anys “és una edat molt original que, per desgràcia, el col·legi acaba per homogeneïtzar”. La història ens mostra com es va configurant la identitat de la persona durant la infantesa, podem veure també el poc que d’una generació a l’altra som capaços de transmetre’ns, en contrast amb l’allau d’informació que ens cau per totes bandes, sense fer-ne gaire esforç. Internet, diaris, televisió, llibres….

Com som d’ignorants pel que fa al que han viscut els nostres pares, avis i, no cal dir-ho, els nostres besavis. Jo mateixa, són poques les coses que sé de veritat dels meus avantpassats que ni he conegut, tret d’unes fotografies, d’uns quants records de quan tenien cura de mi o de quan em llegien un conte i poca cosa més. A mi, també m’hagués agradat mirar per un foradet el meu pare als 6 anys, saber què sentia, què volia o com era el seu dia a dia; sé que li costava molt aixecar-se per anar a treballar al taller d’ebenisteria del seu pare, perquè era massa nen per treballar com un adult. És pel poc que sé de la meva pròpia família pel que he escollit aquest llibre.

Poc a poc, anirem veient quines seran les conseqüències dins la mateixa família del fet que la besàvia fos una nena escollida pel programa de germanització Lebensborn. La Nacy Huston vol que entenguem les actuacions d’aquesta saga familiar, que té en comú una marca de naixement, perquè no és pas per casualitat que siguin com són i que facin el que fan. M’ha agradat especialment com explica l’amistat entre un nen jueu i una nena palestina amb el rerefons del que va passar ja fa uns anys a Shatila.

El llibre s’estructura en quatre parts que transcorren en anys diferents, el 2004, el 1982, el 1962 i finalment, durant el 1944-1945. El llibre el podríem començar pel final i seguiríem els fets cronològicament.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s