Cartas a mi vecino

Cartas a mi vecino
Varinia Cherzeka
Grupo Editor Latinoamericano
2007, Buenos Aires
194 pàgs., 27 pesos

Em va arribar com una sorpresa refrescant, com dic jo que deuen arribar molts dels llibres que s’intercanvien a través de bookcrossing. En el meu cas, me’l va deixar a la taula del despatx —un matí qualsevol— un dels coneixedors del llibre, autor de la música del tango que l’encapçala, i iniciat de bookcrossing. Però això ho deixaré per després. De moment, només diré que l’autora, Varinia Cherzeka, va néixer a Buenos Aires i que és doctora en Informàtica per la… Universitat Politècnica de Catalunya (recordi’s aquest detall per a més endavant).

El llibre comença amb una nota introductòria que explica com la protagonista, Alejandra, coneix el seu veí, Oscar. Cada matí ella prepara cafè, i cada matí ell passa per davant de la seva finestra, per on li arriba l’aroma, però no en qualsevol moment sinó just en el moment en què l’aroma té la seva màxima expressió. Un dia, és clar, queden per compartir un cafè. I un altre dia, ell li correspon amb una xocolata. I entre xocolates i cafès, cadascú entra en la vida de l’altre. Tot i que podríem dir que és ella qui entra més en la vida d’ell i, per tant, qui s’hi enamora sense remei. Això confegeix a una gran part del llibre una cadència planyívola, però sense perdre mai l’humor.

Pactos
(nunca dejes de llamarme)

Mirá, estoy pensando que con vos, yo haría dos pactos.

Uno, a corto plazo. El otro, a largo plazo. (Yo ya sé que los pactos, sobre todo los de largo plazo, no sirven para nada, pero me divierte pensarlos).

Empiezo entonces por el más lejano. Vaya uno a saber dónde nos encontrará la vida cuando llegue ese momento que vos definís como “al final del camino”, pero si sucede que estás solo… entonces, vos llamame.

Y el otro, que es más sencillo, es el que tenemos. Si sucede que estás solo… entonces, vos llamame.

I així, es va teixint una relació desigual. Ell no pot evitar exercir de seductor, ella no pot evitar sentir-se seduïda. Però el joc de seducció es torna inevitable quan ell li confia les trobades amb les altres. Com diu la protagonista, “a veces valoramos más lo que tenemos (y no cuidamos demasiado) cuando comprendemos que algún otro lo desea”. Ella l’intenta captivar amb el cafè, compartint el sopar les nits que ell es queda sense pla, o escrivint-li aquestes cartes que a ell li encanten. De fet, no és gaire clar qui necessita més a qui. Què seria d’ell sense el seu harem? I, sobretot, sense poder explicar els seus èxits a l’Alejandra?

El llibre conté records, contes, converses, un tango i moltes reflexions. I tot i així és curt, d’estil gairebé telegràfic. Canvia el narrador sense avís previ. Alterna el diàleg amb la narració sense cap signe diacrític. Diria que, fins i tot, en algun punt, es trenca el discurs lògic a l’estil del zen. I com en la tradició zen, trobem koans, amb o sense resposta: “¿adónde va a parar la sangre de las heridas que no sangran?”, “¿adónde va a parar la voz cuando no grita? quizás, a este papel, mi lector.” Són preguntes que no queden gaire lluny de la coneguda “quin és el so d’una sola mà?”.

Ah, la connexió perduda! El nom de l’autora és el pseudònim literari de la Patricia Borensztejn, que va estudiar la carrera a la UPC un any per davant meu. I un dels professors que teníem, en José Luís Balcázar, és qui me’l va deixar fa poc sobre la taula. Podeu llegir la seva ressenya a bookcrossing aquí.

Com que el llibre ha de continuar circulant, us el puc passar. I no creieu que sigui obligatori abandonar-lo al forat d’un arbre o en un caixer automàtic: podem fer l’intercanvi de mà a mà tot prenent un cafè amb xocolata.

Anuncis

3 pensaments sobre “Cartas a mi vecino

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s