Poesía completa


Idea Vilariño
Poesía completa
Barcelona, Lumen, 2008, 328 pàgs.
17.90 €

Idea Vilariño
Poemas de amor. Nocturnos
Barcelona, Lumen, 1984, 133 pàgs. (Descatalogat)

Idea Vilariño va néixer a l’Uruguay l’any 1920, en un ambient familiar on es respirava el compromís polític amb l’esquerra radical, revolucionària i anarquista (s’explica així el nom amb què els seus pares van batejar els cinc fills: Idea, Alma, Poema, Azul i Numen). De fet, la poesia d’Idea serà sempre molt permeable a aquestes inquietuds socials, i ella es farà ressò d’aquesta galeria d’horrors gairebé inexpressable que els humans hem anat perfeccionant:

Qué hijos de una tal por cual
qué bestias
cómo decirlo de otro modo
cómo
qué dedo acusador es suficiente
qué anatema
qué llanto
qué palabra que no sea un insulto
serviría
no para conmoverlos
ni para convencerlos
ni para detenerlos.
Sólo para decirlo.


Però els poemes més memorables d’Idea Vilariño no són els explícitament polítics (per bé que alguns d’ells han estat musicats i han esdevingut himnes a tot Llatinoamèrica), sinó aquells en què explora, amb una mirada desolada i intensíssima, la vida, l’amor, el buit, la soledat, l’erotisme, la paraula… i ho fa amb un llenguatge sobri, despullat, com pocs en la història de la poesia. Tots aquests grans temes estan dits en veu baixa, sense rastre de grandiloqüència, expressats amb una austeritat i una subtilesa admirables:

Como un jazmín liviano
que cae sosteniéndose en el aire
que cae cae
cae.
Y qué va a hacer.


Idea Vilariño podria ser la poeta dels qui no llegeixen poesia. Per la transparència en la seva manera de dir, pel timbre de sinceritat que hi ressona, per l’aparença de naturalitat, per la lucidesa, per la contenció verbal… També en el seu cas, “menys és més”:

Escribo
pienso
leo
traduzco veinte páginas
escucho las noticias
escribo
escribo
leo.
Dónde estás
dónde estás.

En fi, són moltes les raons que la converteixen en una poeta excepcional (malgrat la qualitat de la seva obra, ella és molt poc coneguda, perquè ha optat des de sempre per dur una vida modesta, gairebé invisible i allunyada de les fanfàrries literàries).

No sé quién soy.
Mi nombre
ya no me dice nada.
No sé qué estoy haciendo.
Nada tiene que ver ya más
con nada.
Tampoco yo
tengo que ver con nada.
Digo yo
por decirlo de algún modo.

El seu llibre Poemas de amor (que va dedicar a Juan Carlos Onetti) és el més conegut i impactant (llàstima que l’edició que hi havia en Lumen està exhaurida… tot i que apareix recollit en la seva Poesía completa). Aquest llibre recorre els camins de la passió, l’odi, la tendresa… i, a més, conté uns quants poemes que anomenen les bondats del sexe sense màscares ni falsos pudors. Com aquest titulat “Seis”:

Entonces
todo se vino
y cuando vino
y
me quedé inmóvil

tú te quedaste inmóvil
lo dejaste saltar
quejándote seis veces.
Seis.
Y no sabés qué hermoso.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s