L’amant de Lady Chatterley


L’amant de Lady Chatterley
D. H. Lawrence
Editorial Proa
Traducció Jordi Arbonès
Barcelona, 2008
412 pàgs.

Realment, m’ha passat que quan he tancat el llibre m’ha semblat que aquest parell d’amants existeixen realment —ell ara és a les Midlands i ella a Escòcia— i que, d’aquí a un temps, finalment es retrobaran. Et queda ben palès que entre tots dos la flama de l’amor resta ben encesa, sense dubtes ni recances. Aquest parell s’han ben trobat. Respires plenitud i alegria. Et quedes ben tranquil. Com quan fan esment repetides vegades de “la pau que sobrevé del sexe”. “…Fins i tot les flors són el fruït del sexe entre el sol i la terra…”, per tant la seva relació és una bona cosa, que cal celebrar.

Aquest llibre el recomanaria, sobretot, a noies i a nois joves que tinguin tota la vida per davant, però no tot el temps del món, perquè la vida passa amb un plis plas, i que com la Connie tinguin “la femenina ànsia cega per la felicitat, per la certesa de la felicitat”. Potser és pecar d’innocència si pensem que la Connie és la mena de dona que ja ha nascut alliberada? I que només li cal un home vital que entengui i respecti la seva pròpia masculinitat perquè ella pugui esdevenir una dona feliç? Perquè tal i com està plantejat el llibre, a la protagonista femenina li cal un home i no pas un home asexuat i intel·lectual (per això ja té al seu marit). Com s’ha dit, va ser un llibre transgressor per a l’època perquè l’autor tenia tota una altra escala de valors on la vàlua personal i la tendresa del cor estaven per damunt de la condició social i, no cal dir, dels càrrecs nobiliaris pomposos. El missatge està molt clar: no és pas rebaixar-se trobar un amant meravellós. És molt idíl·lica la imatge d’una cabana de fusta en un bosc ple de floretes silvestres i arbres centenaris, en el suposat bosc d’en Robin Hood, on una damisel·la troba el seu cavaller. Un amant segur de si mateix i prest a donar-li plaer sempre que ella n’estigui disposada, lluny del rude món de les mines que és molt més present del que voldrien.

L’autor ens parla d’injustícies socials, “la injustícia de tenir tots els avantatges”, de la falsa bellesa del diner i dels falsos beneficis de l’industrialisme de l’època, de com l’Anglaterra industrial havia fet seriosos estralls a l’Anglaterra agrícola. El discurs està del tot al dia quan l’amant de Lady Chaterley ens diu en repetides ocasions coses com ara “això és la nostra civilització i la nostra educació: aconseguir que les masses depenguin dels diners, i aleshores vet aquí que els diners desapareixen”, i coses com “Si fos possible fer-los comprendre que viure i gastar diners no són una mateixa cosa! Però no hi ha manera. Si solament els ensenyessin a viure en comptes de guanyar i gastar…” Actualment hi ha gent que es planteja plantar cara a tot això i demostren que es pot viure amb molts pocs diners. Al llarg del llibre ens trobem una veu prou constant que ens recorda que estem venuts pels diners.

Hi ha una frase molt bona que crec que pot resumir el llibre: “Doneu-me la democràcia del tacte, la resurrecció de la carn!”. El llibre traspua meditacions molt interessants sobre el miracle de la vida lligat al sexe, i per a mi ha estat inoblidable. Llàstima de no haver-lo llegit abans! He de confessar que m’ho he passat molt bé llegint-lo.

Advertisements

2 pensaments sobre “L’amant de Lady Chatterley

  1. Lo leí hace unos años y mi percepción es similar pero aún más en esa línea: había oído de ese libro, etiquetado por la vertiente erótica (que en el postfranquismo era probablemente la más llamativa) y lo que me encontré fue una novela costumbrista de claro mensaje social y vital, y en el que el protagonismo, en mi lectura, no está en la sexualidad ni el erotismo, ni siquiera en el afecto con componente física, sino la lucha de clases. (Sirva este comentario como sustituto del que, en su día, no hice < HREF="http://www.bookcrossing.com/journal/1242476" REL="nofollow">donde tocaba<>.)

  2. Sí, Balqui, lo bonito es que retrata una forma de relación de igual a igual, deja de ser una lucha de clases para ser una unión de clases. ¿No te parece? ji, ji… También me parece una novela muy pacifista con el mensaje de “Haz el amor y no la guerra”. Porque además mira qué le pasa al marido por ir a la guerra…

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s