Malka Mai

Malka Mai
Autora: Mirjam Pressler
Editorial: Empúries
Traducció d’Anna Gasol
366 pàgines

L’autora alemanya Mirjam Pressler va néixer el 1940 i escriu literatura infantil i juvenil. Vaig llegir una entrevista on deia que la seva infantesa va ser realment dura i que va viure un temps en un internat. També deia que per raons polítiques, per ser jueva i no tenir família, va voler viure en un Kibbutz durant un temps, que va ser el seu somni, però que quan hi va ser, va veure que no s’acostumava a aquest tipus de vida comunitari. Està casada i té tres fills. Diuen que la seva veu com escriptora assossega i que és molt comprensiva.

La Malka Mai (una àvia d’origen Polonès) i l’escriptora es van conèixer durant el 1996 a Israel. I va voler escriure la seva vida de quan era menuda. Part de la història és inventada per la senzilla raó que no recordava moltes coses que li van succeir per la seva curta edat i per la cruesa dels esdeveniments.

Tot comença a Lawoczne, un territori ocupat pels alemanys, que pertanyia a Polònia l’any 1943. La Malka vivia en una còmoda casa amb la seva mare, la Hanna, metgessa del poble, i la seva germana gran, la Minna, de setze anys. La mare és una dona molt independent que viu amb les seves filles lluny del seu marit. Ell viu en un Kibbutz al que aleshores els jueus anomenaven Erez-Israel (Terra perduda del Pare). Un bon dia de setembre, la mare s’adona que ja no estan segures, i un oficial alemany amic seu li confirma amb les paraules “incursió militar” i “deportació”. Han de fugir amb el que porten a sobre, sense agafar roba d’abric ni sabates adequades. La mare només té temps d’agafar la partida de naixement de les seves filles, el passaport que sempre duia al damunt i la llicència per exercir de metgessa. “No es podia separar de la seva llicència, tant se val el que passés, la feina era la seva vida, havia lluitat tant per arribar a fer de metgessa, havia renunciat a tantes coses per aconseguir aquest objectiu, que ara aquest bocí de paper era per a ella més important que qualsevol altra pertinença. Era la part més important de la seva identitat, constituïa la prova que tenia dret a viure la seva pròpia vida tal com ella volgués, que no era una qualsevol, sinó una personalitat de prestigi. Aquell tros de paper la mantenia unida al passat i al mateix temps era l’única esperança d’aconseguir una nova vida, tant se val on fos.”

Les tres dones comencen el seu periple soles, amb l’objectiu de travessar els Carpats, des de Polònia fins a Hongria. La història et comença a trasbalsar de debò amb l’abandonament de la nena que nomes té set anys. La menuda es posa malalta i creuen que la millor decisió és deixar-la amb uns camperols perquè tinguin cura d’ella. Pensen en va que passaran només dos o tres dies abans no es tornin a reunir, però les coses es compliquen força. Ens aquestes condicions només poden tenir esperança si algú les ajuda i aviat s’adonaran que són poques les persones amb qui podran comptar. Durant uns mesos la nena no tindrà més remei que estar-se en un gueto on els nazis hi fan incursions molt sovint com a part del seu pla de neteja ètnica. La mare, mentrestant, des de Budapest, intentarà tenir notícies de la seva filla i trucarà a totes les portes possibles.

Com pot lluitar per la seva vida només una criatura tota sola? Com ha de recórrer a la seva astúcia innata? Com es pot protegir mentalment? Les respostes les he trobat en el llibre, és clar.

Anuncis

3 pensaments sobre “Malka Mai

  1. Hola Carme,Quan la tinguis, pots enviar la ressenya a antoni.upc (arrova) gmail.com i, si ens sembla que encaixa en el bloc, t’explicarem com publicar-la. També, en aquest cas, ens agradaria conèixer-te i explicar-te en persona com funciona el bloc.Si has vist la lletra vermella de la capçalera del bloc, ja sabràs que el format, l’estil i la llengua(i, òbviament, els llibres triats) són a gust de qui fa la ressenya, de manera que el nostre filtre és molt petit: una certa correcció ortogràfica i poc més.Esperem les teves notícies. Fins aviat!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s