Me’n vaig

Pepe Rubianes
Me’n vaig
Barcelona, ARA LLIBRES 2007
111 pàgs.

Avui se’ns ha anat en Pepe Rubianes. He pensat que era un bon moment per recordar aquest llibre. Pepe Rubianes ha estat un filósof (va estudiar la carrera a l’UB), actor i director molt carismàtic, que ha fascinat tanta i tanta gent amb el seu pensament politicament incorrecte i amb la seva filosofia de vida.

El llibre ens explica d’una manera divertida la seva vida, la seva gran passió per Àfrica, i la seva darrera polèmica per unes declaracions a TV3.

Va nèixer a Galicia, però va viure més de 50 anys a Catalunya. De la seva infantessa ens explica l’ànecdota de la Rambla

En una terrassa de la Rambla, de vegades hi veia assegut un senyor gran, vestit de negre i amb una boina. Recordo que tenia molta caspa i que escopia tota l’estona. Tenia una mala llet de collons.– Un dia passejava amb el meu pare per allà i em va dir: “Mira, si no estudies acabarás com aquest home, sol en una taula i ple de caspa”. I aquell home va resultar ser Josep Pla.

D’Àfrica, assegura que et dóna l’oportunitat de tornar a ser nen i sorprende’t

A mi l’Àfrica m’ha donat una injecció de vida…Vinc d’un món on tot està prohibit: està prohibit fumar, pixar, follar, pessigar. Aquí, tot això es pot fer amb alegria. A Kènia em deien: Vostès, els europeus que viatgen tan còmodament, per què estan tan tristos? I per què tenen tanta por? A l’Àfrica t’adones del merdeta que ets.

Un dia en una entrevista a TV3 amb l’Albert Om (a Madrid Om Ferrer, que és un nom més reaccionari), va tenir la brillant idea d’usar el monoleg que feia al teatre parlant de la feina

i va canviar la paraula “feina” per “Espanya” i el van portar al jutgat demanant d’un a tres anys de presó per “provocar discriminació , odi o violència contra grups o associacions per motius referents al seu origen nacional”.

En el llibre cita a José Bono, actual president del Congrés dels Diputats, que va dir d’ell:

Detesto las declaraciones de este individuo y no voy a ver su obra porque su obra debe de parecerse a su conducta.

D’aquest tema, en Matthew Tree en deia, en un article no traduit al català

Picasso’s daughter famously refused to allow his painting ‘Guernica’ into Spain until it became a democracy, deciding the time was right in 1981. There are moments when it really feels like she jumped the gun.

Per acabar només recordar les darreres paraules del llibre

Se me acaba el tiempo y
hay que ceder el sitio.

Así es la cosa. Así de simple
hay que comenzar a hacer
el equipaje: el viejo tren espera,
siempre espera.

Advertisements

2 pensaments sobre “Me’n vaig

  1. És fantàstic fer passar bones estones a la gent. Això sí que és una bona feina! Com ens ha fet riure!Tenia un somriure preciós! Una psicologia i una expressivitat envejable, al meu parer, vaja.Celebro que s’hagi pogut acomiadar amb un llibre.Gràcies!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s