Ulls verds

Enviat per Berta

Marc Pallarès
Ulls verds

Columna, Barcelona 2009
216 pàgs., 18 €
Premi Fiter i Rossell de novel·la 2008

Aquesta novel·la, tot i l’aparença, no sembla tractar-se d’una obra històrica en què el pes de les tensions polítiques que van marcar la dècada dels 30 del passat segle en sigui l’element clau. El que realment s’entreveu com a important a Ulls verds són les relacions entre els personatges, i el fet que el desenvolupament narratiu traspuï les intensitats sensorials d’aquests personatges, que ens oferiran un marc que bandejarà la història que la novel·la ens explica.

L’any 1939, Maties, es veu obligat a exiliar-se amb la seva dona a Mèxic, on hauran de començar una vida nova allunyats de casa seva.

Un cop són a Mèxic Maties aconsegueix una feina i s’integren sense problemes a la ciutat de Veracruz. Formen una família i tenen la seva filla Júlia. Però quan la nena esdevé una adolescent viatja a la vila natal dels seus pares per invitació de la germana del seu pare Maties. Aleshores, la convivència entre la tia i la neboda obrirà una subtrama narrativa i l’ombra d’una intuïció marcarà la viva mirada de la dona de Maties, Esperança.

Escrita amb una prosa que en molts passatges és una narrativa poètica molt ben aconseguida, farcida d’imatges poètiques, Ulls verds ens ofereix un retrat profund de la societat mexicana que va acollir els exiliats i ens parla de la manera com construïm els fonaments emocionals de la nostra vida, que són els que ens poden ajudar a tirar endavant.

L’autor sembla que enllaça vida del protagonista i ascesi, però no una ascesi religiosa, sinó una ascesi bastida sobre les ganes de continuar i mirar al futur quan les coses van malament. I els petits detalls, aquells que fan que una novel·la adquireixi el punt de gran novel·la, en aquesta obra esdevenen símbols de les sorpreses que la vida ens té resguardades.

A tall de conclusió, podem afirmar que el/la lector/a, amb aquesta magnífica novel·la, podrà gaudir molt del domini de la llengua de l’autor, del frenesí dels personatges, de l’enfocament de l’esdevenir quotidià que ha d’afrontar tot ésser humà i, perquè no dir-ho, de l’absència de respostes definitives. I aquí és on rau el mèrit d’ulls verds, en què els punts i finals de l’existència dels personatges els posarem nosaltres.

Advertisements

2 pensaments sobre “Ulls verds

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s