Primera memoria

Enviat per Vicenç Nieto


Ana María Matute
Primera Memoria
Barcelona. Destino Ediciones 1998
244 pags, 10.98 €

A Primera Memoria, l’Ana María Matute ens presenta un parell de nanos, la Matia i el Borja, al llindar de l’adolescència vivint en una illa, suposem que Mallorca, en plena Guerra Civil espanyola. Tots dos viuen al Mas de l’àvia, donya Pràxedes, la rica del poble. La mare de la noia és morta i el seu pare és roig i lluita amb els republicans, la mare d’ell viu al Mas i el pare és oficial al bàndol dels nacionals. Malgrat les diferències familiars, la Matia i el Borja pertanyen a la classe alta de la contrada; enllà juguen, es barallen i conviuen amb uns quants nois més: els rics, fills de l’administrador de la finca, fills de l’alcalde… Davant seu tenen la colla de la classe baixa, el fill del ferrer, del fuster… Per damunt de tots, petits i grans, plana la figura d’en Jorge de Son Major, parent llunyà de l’àvia i que és el tió estrany del poble: senyor de la comarca; ric de mena, que malbaratà la seva fortuna en viatges i aventures darrera de riqueses i dones exòtiques i llunyanes; una mena d’ombra que taca el poble de maledicències, enveges i lluites per la seva herència.

Mostrant-nos aquesta petita societat, enclotada, sense gaires influències externes, amb els seus rics i pobres, senyors, menestrals i dissidents; la senyora Matute pretén mostrar-nos com era la societat espanyola durant la Guerra Civil des del punt de vista d’una xicoteta a punt de la pubertat fortament influenciada pel seu cosí pijo i hereu de la fortuna de l’àvia i del senyor del poble.

La noia, desorientada per la falta d’una mare i amb un pare lluitant amb “els altres“, comença a despertar-se a la pubertat amb la companya del cosí, un noi que representa a tot els hereus de la societat espanyola que van saber surar en els temps de la república i que van sortir com bolets al setembre després de la victòria dels franquistes, salvadors de la pàtria. La noia ens representa la gent normal de la societat espanyola d’aquell difícil període, per una banda enlluernada per les fatxenderies dels amos del poder, representat ací pel cosí pijo, i per l’altra, atrets i atemorits irremeiablement per les idees revolucionàries que s’enfronten al poder, que no volen agenollar-se davant d’aquest i de la seva fortalesa desmesurada; poble representat ací pel Manuel, fill de l’única família dissident del poble, la qual els fatxes van deixar sense el pare i que poc a poc van ofegant qualsevol manera de subsistència d’aquesta família.

Aquesta novel·la va guanyar el Premi Nadal de l’any 59, no entenc com va poder superar la censura franquista ja que, sense cap mena de dubtes, és una crítica ferotge a l’opressió, als silencis imposats, a la por a parlar i a denunciar injustícies, a la força bruta, als tripijocs de la classe benestant i moltes coses més, totes en contra de l’status quo instaurat a Espanya una vegada va finalitzar la Guerra Civil l’any 39. Això sí, tot matitzat i filtrat degudament per l’autora, al tenir com a protagonista i narradora de la història una noia innocent que té la desgràcia d’ésser filla d’un dels altres.

En resum, bona novel·la, que a pesar del temps que ha passat i de les circumstàncies tan concretes que ens narra, resisteix força bé el pas del temps i que es deixa llegir d’una manera força agradable, gairebé com si fos un conte, vull remarcar la meravellosa adjectivació que caracteritza a la senyora Matute, però que darrera d’aquesta semblança de banalitat descriu la crueltat d’aquella societat fàcilment traspassable a la societat que ens ha tocat viure.

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s