After Dark

Enviat per Vicenç Nieto
Haruki Murakami
After dark
Traducció de l’Albert Nolla
Barcelona 2008. Editorial Empúries. Col. Narrativa 334
175 pags., 17 €
Per què m’agraden tant les obres del senyor Murakami? Com és possible que jo connecti tant amb un home que prové d’una cultura tan i tan llunyana a la meva com la japonesa, un home amb gusts totalment oposats als meus —a mi no m’agrada ni el jazz ni el cinema— i que aconsegueix que m’empassi d’una tirada la seva darrera novel·la traduïda al català: After dark. Doncs no ho sé, no en tinc ni idea.A After dark, en Murakami ens torna a parlar dels seus temes favorits, que pel que sembla són tan vius a l’Extrem Orient com a la Mediterrània: la solitud, la incomunicació, la mort, el “no futur”. La novel·la transcorre al Tòquio d’avui dia i dura una sola nit d’insomni. Sembla que estigui plantejada com si fos un guió cinematogràfic; al començament de cada capítol ens indica l’hora que és i ens dóna una breu descripció del lloc, de la disposició dels personatges i de la música que sona (una experiència força interessant és llegir el llibre escoltant la música que proposa l’autor) i fins i tot, el narrador ens parla d’una càmera que enfoca on és més adient en cada moment.

El que veiem és una imatge d’una ciutat.
Observem el paisatge des del cel, a través del cel, a través de l’ull d’un ocell nocturn que vola molt amunt. En aquest camp de visió tan ampli, la ciutat sembla un enorme ésser viu. O potser un ens col·lectiu format de diversos organismes autònoms.
../..
La nostra mirada tria un racó on s’hi concentra molta llum i l’enfoca. Comença a baixar lentament cap a aquest punt. És un mar de llums de neó de tots colors.
../..
Ens convertim en un sol punt de vista i l’observem. O potser s’haurien de dir que l’espiem. El nostre punt de vista adopta la forma d’una càmera que sura en l’aire i que es pot moure lliurement per l’habitació”
../..
L’interior del mateix Denny’s d’abans. De fons “More” de Martin Denny. Hi ha menys clients que fa mitja hora. No se senten veus. És evident que la nit s’ha fet més fonda.

Com d’habitud els dos protagonistes són dos nois joves, aquest cop universitaris, la Mari i en Takahashi, que es retroben per casualitat en un bar dels que obre tota la nit. El seu punt de contacte és la germana d’ella, l’Eri; una preciositat de noia que porta més de dos mesos dormint sense parar per decisió pròpia, en una mena d’estat de coma sense ser-ho i que té desconcertada a tota la seva família. Amb l’Eri, en Murakami ens introdueix un dels seus elements fantàstics que no poden faltar a les seves obres. Si he de ser sincer, vaig trobar aquests tipus d’elements molt més interessants i molt més imaginatius a Kafka a la platja que a After dark; potser la llargada de l’obra o la necessitat de fer-la més realista fan que els nostres dos protagonistes aprofitin la nit de vetlla per explicar-se les seves vides, els seus problemes existencials i les seves pors, retratant-nos d’aquesta manera les vides, els problemes i les pors de la joventut japonesa i penso que l’occidental en el seu conjunt i deixant molt poc espai a aquesta mena d’elements fantàstics que ens permeten fer volar la imaginació i continuar pensant que la cultura del Japó és d’altra manera.

D’altra banda, cal prestar atenció als jocs de paraules que fa servir en Murakami per anomenar als personatges d’AfterDark. D’una banda tenim a la protagonista i la seva germana: la Mari i l’Eri. D’altra banda tenim a les treballadores d’un “Love Hotel” on succeïrà bona part de l’acció. Són tres bones noies, maltractades per la vida com qualsevol proletari del primer món i que s’han vist abocades a treballs poc edificants i força mal vists per la societat hipòcrita on estem tots ficats:

KOMUGI: Jo no
KOROGI: Jo tampoc
KAURO: Això vol dir que l’últim número és el que ha marcat la noia xinesa, oi?
KOMUGI: Nosaltres no l’hem tocat.
KOROGI: Ni un dit.

Els altres dos personatges, dos homes amb noms que no lliguen amb les noies són l’altre protagonista, en Takahashi i un ésser vil i menyspreable, admirable treballador i pare de família que no dubta en anar de putes i estomacar-les de valent quan no s’avenen a les seves condicions: un personatge que representa la part més vil, menyspreable i hipòcrita de la nostra societat i que s’enfronta i fa de contrapès als dos idíl·lics nois que porten el pes de la narració: la Mari i en Takahashi.

En Murakami té la virtut d’aconseguir en no gaires pàgines i amb quatre trets característics caracteritzar els seus personatges, fer-los ben vius, representar la societat moderna i fer-nos creure que aquesta gent conviu amb nosaltres des de sempre. I amb aquest text en concret, ple de diàlegs, amb les mínimes descripcions imprescindibles, n’Haruki ens regala una novel·la molt interessant, moderna i àgil que llegirem en un no res, però que ni la madurem i fem una mínima introspecció amb el seu missatge, en durarà i ens deixarà un molt bon gust de boca durant força temps.

Després de tot, em veig en l’obligació de confessar que aquesta ressenya m’ha sortit massa ensucrada i sabonosa, però és veritat que trobo força complicat fer una ressenya objectiva d’aquest autor. M’agrada molt, trobo que les seves històries connecten, i de quina manera, amb la meva manera de pensar i d’estructurar el nostre món, el meu món i els dels altres, i ara mateix estic desitjant que tradueixen al català la darrera obra que ha publicat fa molt poc.

Llarga vida al senyor Murakami i a les seves obres, gràcies per escriure novel·les tan interessants i que dóna tant plaer de llegir-les.

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s