Historia del cerco de Lisboa

História do Cerco de Lisboa
José Saramago
Trad.: Basilio Losada
Punto de Lectura, 2008. 408 pàgines. 9,57 €

No sabria dir si és una obra secundària o menor en la trajectòria d’aquest autor, però hi són els seus trets característics: estil indirecte; acumulació impenitent de frases, pensaments, jocs de paraules, sil·logismes; puntuació gens convencional i que, no obstant, no dificulta en absolut la lectura, cosa que només assoleixen els mestres i on sens dubte el traductor té molt a veure; una ironia molt més aguda del que mostren les aparences; Lisboa com a rerafons i ensems una entitat amb vida pròpia… I sobretot, la manera com en Saramago tracta el tema de la solitud, la posició dels personatges vers la soledat intrínseca a cada individu, com afecta les seves relacions amb el proïsme, amb l’entorn i, per damunt de tot, amb el propi ésser.

Va cridar-me molt l’atenció que com a solitari principal elegís un corrector d’estil editorial, professió molt escaient per aquest tipus de caràcter. En Raimundo Silva corregeix un llibre històric centrat en el setge que el rei Afonso Enriques va establir el 1147 a una Lisboa en mans musulmanes. Però en un punt de la correcció, decideix afegir un no en un lloc on de cap manera no hauria d’estar. A partir d’aquesta acció inexplicable, irracional —o no, segons el criteri de cada lector—, pot dir-se que la història del setge es reescriu. Com també s’escriu una nova vida per al solitari i —fins aleshores— eficaç i complidor Raimundo Silva.

Sense entrar en detalls, bàsicament es tracta d’una autèntica història d’amor. Un amor projectat també en els llibres, la història, Lisboa, fins i tot la solitud. La narració flueix entre l’existència grisa del corrector i els canvis que a poc a poc s’albiren en la primavera imminent, enmig d’una ciutat entristida per la boira, el fred i la pluja, i els fets històrics del setge —la decisió que han de prendre els croats, de pas per Lisboa de camí cap a Terra Santa, de si abans de continuar intervindran o no en el setge i l’assalt definitiu.

Aquest llibre transmet la impressió que en qualsevol instant es pot obrir una finestra, malgrat allò que hom és i el que espera de l’esdevenidor. I que aquest futur, no obstant l’escepticisme amb què sovint s’afronta, es pot encarar amb un mínim d’esperança. Potser es pot reescriure el passat, reinventar-lo a la nostra conveniència, però en el present, encara que sembli mentida, res no està escrit ni decidit. Són les nostres accions i decisions, i allò que ens succeeix, el que marca el rumb en cada episodi de la nostra història.

En definitiva, és una història narrada amb destresa i intensa sensibilitat. He tingut la percepció de llegir un autor ple de saviesa. I a més, amb un final obert però ben definit del qual podrien aprendre un bon nombre d’escriptors i escriptores.

Advertisements

Un pensament sobre “Historia del cerco de Lisboa

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s