L’analfabeta


Agota Kristof
L’analfabeta
Ed. Laertes, Barcelona 2005
Traducció de Montserrat Solé Serra
52 pàgs., 9 euros

Es llegeix en un tres i no res. Em sembla bonic que l’Agota Kristof ens vulgui donar a conèixer les seves ganes de llegir, primer, i després d’escriure, i que tingui la intenció d’explicar-nos com es va tornant una escriptora dins el teixit de la seva pròpia existència al llarg dels anys.

La narració autobiogràfica comença en primera persona i amb la paraula “llegeixo”:

Llegeixo. De manera gairebé malaltissa. Llegeixo tot el que em cau a les mans, tot el que tinc a la vista: diaris, llibres escolars, cartells, trossos de paper que trobo pel carrer, receptes de cuina, llibres infantils. Qualsevol cosa impresa.

Tinc quatre anys. La guerra acaba de començar…

Tot seguit ens posa en situació, on vivia en aquells moments, qui era el seu pare, quina olor feia la gran cuina de la seva mare i quins eren els estralls que causaven el seu germà i ella perquè acabessin despertant al seu germanet, que era un nadó, aleshores.

De ben petita és ella qui explica històries a la seva àvia i no al revés i a l’època de l’internat forçós surt la seva necessitat per escriure, fent poemes, escrivint un dietari, i esquetxos per una representació a l’escola.

Sobre el seu exili, la fugida cap a Àustria i l’arribada a Lausanne, ens dirà de forma totalment colpidora, “però sobretot, aquell dia, aquell dia de les acaballes de novembre de 1956, vaig perdre definitivament el sentiment de pertinença a un poble”.

Resulta molt curiós que l’autora es declari analfabeta ja de gran però, és clar, ella s’hi considera fins que no aconsegueix tornar a aprendre a llegir i a escriure, però aquest cop en francès. La relació amb la desconeguda llengua la defineix com “una lluita llarga i acarnissada que durarà tota la meva vida”. El seu esforç la durà però, fins i tot, a publicar novel·les en francès tot i que la seva llengua materna fos l’hongarès. Aquest em sembla que és un bon exemple d’assimilació. La narració és molt viva, amb frases curtes i incisives. Ens fa reflexionar sobre quines han estat les conseqüències de la imposició ideològica de l’antiga Unió Soviètica cap a països com ara Hongria, Romania i d’altres de l’Europa de l’est.

Anuncis

5 pensaments sobre “L’analfabeta

  1. em va encandilar la trilogia de Claus i lucas, per st Jordi no em vaig poder resistir al Ahir, que l’he llegit en una tarda i té l’aire melancolic, trist tendre i violent de la trilogia. No coneixia aquestanarració autobiogràfica, que ara mateix incoroporo al sac de recomanacions que tinc ganes de llegir

  2. Rosa, després de llegir la teva ressenya vaig anar a comprar-me el llibre. Tenies raó: me l’he empassat en un tres i no res. M’agrada la seva manera d’escriure tan despullada i aquesta tendència a anar al moll de l’os.

    M’ha impactat el passatge en què explica com, de vegades, a conseqüència del creuament de llengües, la seva filla petita plorava perquè no l’entenia, i altres vegades era ella qui no entenia la nena. M’ha semblat terrible aquesta barrera lingüística entre mare i filla.

    Moltes gràcies per la recomanació! Potser ara seguiré amb “Ahir”

  3. Hola Gemma,

    Una mica tard, però acabo de llegir el teu comentari. Què bé!

    – Sí, sí que recordo això que no s'entenien mare i filla. Prou complicada que és la comunicació de vegades, que només falta no parlar la mateixa llengua… A mi de vegades parlar em fa mandra, i es que és un esforç important.

    Fins aviat, petó.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s