Los 99 jaikus

Los 99 jaikus
Ryookan
Traducció: Teresa Herrero y Jesús Munárriz
Edició bilingüe
Cal·ligrafies: Teresa Herrero
Ediciones Hiperión, Madrid 2006. 129 pàgines. 12 €

Dels autors clàssics de haiku, en Ryookan potser és menys conegut entre els lectors occidentals. Aquest monjo zen amb formació budista va renunciar a la vida monàstica i va viure com a ermità mendicant. Estimat per la seva bondat i serenor, va escriure poesia en xinès i japonès, sobretot waka o tanka, i va ser admirat també per la seva cal·ligrafia. En el tram final de la vida va establir una relació d’amistat amb Teishin, una jove bonze que, un cop traspassat, va recopilar la seva obra dispersa. Gràcies a ella ens han arribat aquests noranta-nou haiku.

Ryookan reflecteix clarament els estrets vincles formals i conceptuals entre el zen i el haiku. Els tres versos del poema expressen (si més no ho intenten) l’essència del moment, que es fa visible gràcies a una fogonada interior, un flaix perceptiu activat per complexos mecanismes contemplatius i sensorials. A primera vista sembla que no vulguin dir res. I l’error pot ser esperar que diguin o signifiquin quelcom. Si hom no és capaç d’acceptar aquesta perplexitat inicial, difícilment pot accedir al haiku, actitud que potser pugui aplicar-se també a la poesia en general.

Aquests poemes són d’una colpidora proximitat. No semblen escrits entre els segles XVIII i XIX, sinó per algú amb qui tot just t’has trobat casualment. Altres autors clàssics semblen traspuar una mena de consciència canònica; en canvi, en Ryookan aparentment escriu de la manera que parla, sent les emocions, reflexiona. I amb un sentit de l’humor tan vitalista i proper, que si no es para compte se’l podria titllar precipitadament de superficial o infantil —com si per altra banda això fos un problema o un defecte.

L’edició bilingüe és tot un encert, amb les notes que calen, sense abusar-ne, tot rubricat per magnífiques cal·ligrafies arran dels poemes. La traducció manté una fidelitat absoluta a la mètrica del haiku. Des del punt de vista formal, això és un lloable encert. Ara bé, davant d’un gènere tan sui generis com el haiku, escrit a més en una llengua tan distinta com el japonès, pot donar alguns resultats poc afortunats com ara “Lluvia abrileña:/acaricio —está triste—/mi calabaza” (p. 89), “Como borracho/anda a paso ligero/en marzo el viento” (p. 101), “En torno nuestro/son flores de cerezo/el mundo entero” (p. 125) o “A mí el amor/se me escapa lo mismo/que anguila o mújol” (p. 127) —sense ni tan sols comparar-ho amb el que diuen els versos originals. He llegit altres traduccions de poesia haiku que sacrifiquen una mica la puresa mètrica a favor del contingut i, fins i tot, el ritme i l’eufonia. Sense guardar una rectitud sil·làbica tan estricta, semblen atansar-se millor al missatge dels versos. No es tracta de cap crítica en absolut, sinó de plantejar un criteri potser més alliberat de les formes i més centrat en el tarannà del contingut.

Acabo amb altres exemples que surten ben parats i que il·lustren prou bé l’obra d’en Ryookan:

Kono miya ya
kobushi no hana ni
chiru sakura

En el santuario
caen en el magnolio
las flores del cerezo.

Suzushisa o
wasurenai zo ya
kotoshidake

¡Ese frescor,
que nunca se te olvide!
Bambú del año.

Nusubito ni
tori nokosareshi
mado no tsuki

Sólo una cosa
ha dejado el ladrón:
la luna en la ventana.

Machoo shite
hitoridachi keri
aki no kaze

Llego a la cima
solo, paro y me yergo.
Viento de otoño.

Yanebiki no
kintama shibomu
aki no kaze

Viento de otoño.
Se encogen los testículos
del techador.

Advertisements

Un pensament sobre “Los 99 jaikus

  1. Hola Enric,

    M’afegeixo al teu entusiasme per Ryookan. Fa anys vaig llegir un llibre seu de poemes (però no són haiku) titulat “Dewdrops on a Lotus Leaf”. Hi ha una traducció al català publicada a Pagès, “Gota de rosada en una fulla de lotus”.

    Un dels poemes (no trobo la traducció al català) diu:

    “Wild peonies
    now at their peak
    in glorious full bloom:
    too precious to pick,
    too precious not to pick”

    Llegeixo al pròleg que ell mateix es va posar el nom de “Daigu”, que vol dir “Gran Idiota”.

    Gràcies per recordar-me’l. Feia temps que no hi tornava. Buscaré aquesta col.lecció de haiku.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s