El drama del niño dotado y la búsqueda del verdadero yo


Alice Miller
El drama del niño dotado y la búsqueda del verdadero yo
Barcelona, Tusquets, 2009
176 pàgs. 7,95 €

D’entrada, el títol pot induir engany. A què es refereix l’autora quan parla d’un “nen dotat”? No a una criatura amb grans dots intel·lectuals, com podríem pressuposar, sinó a un d’aquests nens bons, sensats, comprensius, hipersensibles, no gens problemàtics, complaents amb tohom i que des ben aviat neguen les seves pròpies necessitats per satisfer les dels altres (sobretot, les expectatives dels pares). En una paraula, nens que es comporten com petits adults, nens que desenvolpuen una “personalitat-com-si” (el que s’ha descrit com a “fals Jo”): “La persona desarrolla una conducta en la que sólo muestra lo que de ella se desea, y se fusiona totalmente con lo mostrado”. El problema és que tanta docilitat aparent té un preu. Quantes coses tapa, nega o mata aquesta criatura per tal d’aconseguir l’aprovació del món?

L’autora, psicoanalista de professió, parteix de la base que el passat emocional de la nostra infantesa resulta determinant al llarg de tota la vida. Per això és crucial mirar enrere i intentar comprendre com vam viure aquells primers anys. No pas per canviar-los, sinó més aviat per digerir-los (ho diu ben clar: el passat no es pot canviar, d’acord, però nosaltres podem canviar i deixar de ser les víctimes inconscients d’aquell passat): “Tomar conciencia de los sentimientos infantiles no mata, sino libera. Lo que, en cambio, sí mata a menudo es el rechazo de los sentimientos, cuya vivencia consciente podría revelarnos la verdad”.

Segons l’autora, no és improbable que, a la llarga, aquestes criatures acabin presentant un quadre depressiu, perquè no han sabut resoldre el seu propi desig (pendents com han estat sempre del desig aliè) i perquè se senten estranyes davant d’elles mateixes. Un altre símptoma freqüent és la “grandiositat”, és a dir, l’obsessió per mostrar-se perfecte, admirat i brillant costi el que costi. El “deliri de l’èxit”. Són víctimes de “la trágica ilusión de confundir admiración con amor”. De manera que, segons Miller, grandiositat i depressió vindrien a ser dues cares de la mateixa moneda, una moneda encunyada en la infantesa.

El segon error a què podria induir el títol és pensar que som davant d’un altre llibre d’autoajuda d’aquests de tot a cent. No, és un assaig rigorós de psicologia, que no inclou receptes màgiques per curar res. L’autora planteja una hipòtesi, la il·lustra amb alguns casos procedents de la seva pràctica clínica, reflexiona i obre portes a la reflexió. Que ja és molt. D’alguna manera, ens convida a iniciar un procés de coneixement emocional i d’apertura a vivències que potser hem anat amagant en un soterrani fosc. Però en cap moment no hi ha un adoctrinament ni un exalçament de les virtuts de la psicoanálisi (a més, es pot llegir sense preparació prèvia, perquè evita la terminologia específica de la seva professió).

És un llibre ric, intel·ligent, honest, potser polèmic, amb diferents nivells de lectura, perquè cadascú en pugui treure el profit que vulgui. Molt recomanable.

Advertisements

Un pensament sobre “El drama del niño dotado y la búsqueda del verdadero yo

  1. Avui l´he agafat de la biblioteca, el motiu ha estat el post que n´has escrit.
    Fullejant el llibre em sembla interessant, m´imagino que no serà molt extrem en el tema de la psicoanàlisi.
    Gràcies

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s