Bambusregen

Bambusregen. Haiku und Holzschnitte
(Pluja de bambú. Haiku i gravats)

Edició i traducció: Ekkerhard May i Claudia Waltermann
Frankfurt am Main i Leipzig, Insel Verlag, 1995
71 pàgines. 10,80 €

Als segles XVIII i XIX, a Japó proliferaven els cercles d’autors de haikus, generalment compostos per aficionats al voltant d’un kasen o gran poeta, el qual feia compilacions de poemes propis i dels “deixebles” per divulgar-los. El 1752, el kasen Okabashi Joseki va aplegar uns 350 haikus i el mateix nombre de dibuixos amb el títol de Kageboshishu, que pot traduir-se com a Recopilació de siluetes. Gairebé tots eren autors d’Osaka i els voltants. Entre els més coneguts estaven l’Issuian Shoren i l’Issosha Banrei, a més d’un tal Gyoen, en realitat l’Akinari Ueda, del qual ja vaig comentar el seu Ugetsu monogatari, considerat el cim de la literatura fantàstica i de terror clàssica japonesa.

Si els reculls de haikus eren tan freqüents, per què aquest és un cas excepcional? A part de ser inèdit, no es coneix prou bé la procedència del l’exemplar que hi ha a la Universitat de Frankfurt. Segons els traductors, fa relativament poc que se n’ha trobat un exemplar en una biblioteca privada a Japó i era una obra no catalogada bibliogràficament. A més, és un recull de haikus i dibuixos, alguns pintats per un tal Unga, autor no identificat, i d’altres els van fer els mateixos poetes.

Aquest llibret aplega vint-i-un haikus del Kageboshishu, amb kigo o paraules clau de les quatre estacions. El títol, Pluja de bambú, s’inspira en el vers d’un haiku escrit per un tal Ushihiko. Els poemes són veritables meravelles. Sovint, la cal·ligrafia en reflecteix el tarannà, el missatge o se centra en un aspecte destacat. Quant als dibuixos, sorprenen per la sensibilitat i el dinamisme. Omplen la pàgina de vida i sensacions. De vegades recreen el textos, a voltes els complementen i, en altres casos, aporten canals receptius insospitats, com si poesia i pintura menessin plegades cap a una via inexplorada. Haikus i dibuixos esdevenen una afortunada unió. La paraula i la imatge, la cal·ligrafia i la pintura, conformen una entitat harmònica que traspua un meravellós sentit de totalitat.

Cada composició ocupa una doble plana: a la dreta, el facsímil del poema i el dibuix; a sota, els versos amb tipografia japonesa moderna i la transcripció occidental. A l’esquerra, la traducció a l’alemany, respectant estrictament la mètrica per desig exprés dels traductors. I a sota, breus explicacions molt encertades que contextualitzen els versos lingüísticament i cultural. Encara que de manera ben diferent, com el Haiku-do del Vicente Haya (comentat en el bloc pel Toni), inciten a anar molt més enllà de la lectura i el gaudi. Ara bé, el requisit previ és que com a mínim cal tenir coneixements d’alemany. Però a part que l’esforç s’ho val, es desfan els tòpics vers l’aparent rigidesa i sequedat de la llengua alemanya. A més, permet d’establir una relació molt enriquidora entre el japonès, l’alemany i la llengua pròpia de cadascú.

Hatsuyuki ya
harete mo ima da
take no ame

Allererster Schnee –
aufgeklart, doch immer noch
Bambusregen tropft.

Neu primerenca,
clareja i encara plou
d’aquest bambú.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s