Ojos Azules

Enviat per Vicenç Nieto


Ojos Azules.
D’ Arturo Pérez-Reverte.
Pròleg de Pere Gimferrer
Edició il•lustrada per Sergio Sandoval
Barcelona 2009 Seix y Barral, S.A. Coleccion Únicos
36 pags. 14.00.– €

Ens volen fer passar bou per bèstia grossa. Això és el que volen fer el senyor Pérez-Reverte i la seva editorial amb el darrer micro-relat de l’autor. L’Arturo, amb familiaritat que ja ens coneixem des de fa molts anys, sap que ho té tot venut, escrigui el que escrigui les seves vendes seran milionàries. “Ojos azules” és genuí “Pérez-Reverte”: guerra, Espanya, exercits, església, soldats, rics i pobres, una mica d’amor, desencís total i crítica envers els seus genets de l’apocalipsi: l’església espanyola, la noblesa espanyola, els caps de l’exèrcit espanyol entre d’altres. Senyor Pérez-Reverte, faci el favor, canviï una mica el seu discurs, els seus temes, els seus monstres particulars que els demés no en tenim la culpa. Que ens escriu del mateix a la sèrie de l’Alatriste, a “Un dia de còlera, a “La sombra del águila”, a “Cabo Trafalgar”, a … Ja n’hi ha prou, sort de les meves amigues les biblioteques que m’alliberen de malbaratar els meus minsos diners. Artur que no escrius una novel•la realment bona des d’”El Club Dumas”.
La presa de pèl d’”Ojos Azules” ens la maquillen amb la inclusió de cinc, si realment son cinc, il•lustracions, maques, vistoses, però més clàssiques que els dibuixos del Capitan Trueno. Ah, i hem de parlar del pròleg escrit pel Pere Gimferrer, que també Déu n’hi do! Si el senyor Gimferrer prologues Cervantes o Flaubert o Bolaño, que nassos escriuria?

Miniatura magistral de la escritura de Pérez-Reverte, Ojos azules me trae a la memòria cierta frase de Emerson que solia recordar Borges: comprendiendo un momento de la vida de un hombre, podremos comprender toda su vida. Del mismo modo, quien lee Ojos Azules no solo percibe la vida entera del soldado que la protagoniza, sinó el alcance y significación del extenso episodio épico en el que se inserta, y, en otro sentido, la dimensión de toda la narrativa, variada y rica trayectoria narrativa de Arturo Pérez Reverte, cuyas virtudes compedia especularmente y espectacularmente en un admirable microcosmos.

Senyor Gimferrer, vós sou un savi, compte no el perdi aquell sentit gremial que el seu prologat odïa fins el moll de l’os. Finalment, l’obra és tan absolutament breu que dóna per poc, per molt poc, tant poc que si transcric una mica de text original gairebé el transcriuré sencer.

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s