Quiet

quiet

Quiet
Màrius Serra
Empúries Narrativa

Escrit amb la tendresa d’una persona que estima, i molt, a qui li està dedicant el llibre, buit en la intenció de provocar-nos el plor o la compassió, l’escriptor Màrius Serra ens mostra la vida, el dia a dia, del seu fill Lluís, àlies Llullu.

Com diu ell mateix, busca una forma narrativa d’explicar l’ambivalent estat emocional que provoca tenir un fill que no progressa adequadament.Llegia una entrevista que li van fer, que la societat no està preparada ni per la diferència, ni per la lletjor ni pel fracàs. Que tots els models socials d’èxit estan a les antípodes de les realitats dels llullus, encara que es percep un cert canvi de tendència.

A la pregunta de que els diria els pares en la mateixa situació es que no pensin en el fill que mai tindran ni en el que el seu fill mai farà, sinó en el fill que tenen i en el que fa.

A Quiet cada capítol es una finestra a les emocions que afloren en l’autor, el pare. També hi podrem veure, retratats o no, moltes actituds i reaccions que ens poden ser conegudes i reconegudes en els diferents entorns que els envolten.

Això em fa constatar que la fragilitat de mon fill tendeix a l’infinit. En un incendi no podria fugir del foc. En una evacuació massiva no mouria ni un dia. No beuria ni que es deshidratés, perquè no sap agafar res amb les mans.

Què és una targeta vip, papa?
Vip vol dir persona molt important en anglès –li dic, pensant en els vips, vipas, els famas i els cronopios de Cortázar.
Obre molt els ulls. Sembla que la i d’important la impressiona.
Tan important, ets? –m’engalta.
Somric, vençut per la santa innocència dels infants.
No só jo, l’important. És ton germà.
El Llullu ?
…No ho saps tu prou –reblo.

Com que no me’n recordo de res, tampoc no me’n puc oblidar.

Uns fragments …

El nostre fill ni és invisible ni tampoc el retrat de ningú, per bé que s’assembla als seus pares i a la seva germana. Ell i els que son com ell actuen de miralls. Tots els que ens hi mirem una mica a fons envellim d’una manera diferent. Si Dorian Gray hagués conegut un llullu no s’hauria conformat mai de la vida amb la invariabilitat dels presumptes immortals. Hauria après a mirar en comptes de voler ser mirat. A envellir. Molt probablement no hauria volgut ser retratat, sinó retrat.

Advertisements

2 pensaments sobre “Quiet

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s