La casa de les belles adormides

La casa de les belles adormides
Kawabata Yasunari
Trad.: Sandra Ruiz i Albert Mas-Griera
Barcelona, Viena Edicions, 2007. 119 pàgines, 14,50 €

“No havia de fer res de mal gust, va avisar al vell Eguchi la dona de la fonda. No havia de ficar els dits a la boca de la noia adormida ni provar res de semblant”. Així comença aquesta novel·la curta o relat llarg.

L’acció física transcorre en un espai molt reduït: un hostal de províncies on els vells paguen per passar la nit amb noies que dormen sota la influència d’un potent narcòtic. Un local clandestí on s’hi accedeix per recomanació i els clients han de complir una única regla: no fer mal ni degradar les acompanyants.

Cada cop que hi va, l’Eguchi passa la nit amb una noia diferent. Noies en plena joventut que gairebé no es mouen, no parlen, no transmeten emocions directament. L’Eguchi emprèn un pertorbador recorregut per la naturalesa humana més fosca i contradictòria. L’estrany ritual nocturn del vell amb cada una de les noies el duu a evocar el passat, les relacions amb les seves filles, les aventures prematrimonials i extraconjugals. S’endega d’aquesta manera una singular reflexió moguda per l’acarament de contraris, l’esplendent joventut de les noies amb la decrepitud d’homes que paguen per la seva companyia, la dignitat i la indignitat de les accions humanes, la honestedat i l’egoisme dels sentiments, els desigs més secrets ofegats per la pressió familiar i la hipocresia social.

En Kawabata crea una atmosfera al·lucinògena. Empra els sentits de l’Eguchi per descriure les noies. El lector pot percebre les olors que desprenen o que susciten, tastar-les, sentir la seva respiració, veure-les amb tots els matisos de la il·luminació interior, notar si tenen fred o calor, escoltar les paraules inconnexes dels somnis… Aquesta exploració tan minuciosa del món sensorial desferma una lúcida reflexió sobre el sentit de la vida, les ambicions i els anhels de les persones, l’essència de l’amor i el desig, els canvis de perspectiva inherents a les edats.

He llegit aquest llibre dues vegades. Si el llegís una tercera, continuaré tenint la impressió que se m’escapa alguna cosa, que aquesta història i tot el que es desprèn d’ella canvia o m’arriba d’una manera diferent. El llibre té quelcom d’inaprehensible que convida a rellegir-lo tot sabent que, per molt que s’intenti, no s’acabarà de copsar mai del tot. En definitiva, una de les obres més inquietants i alhora fascinadores que he llegit.

Anuncis

2 pensaments sobre “La casa de les belles adormides

    • Després d’haver-lo llegit, estic d’acord que té quelcom d’inaprehensible, com bé deies, que convida a rellegir-lo. Per a mi, i salvant les distàncies, comparteix amb en Murakami un cert misteri i amb la Yoko Ogawa (amb “el embarazo de mi hermana”) la recreació d’una atmosfera inquietant que Mishima sap resumir magistralment en el seu comentari: “emet una aroma dolça que s’assembla a la pudor de la fruita passada”.

      Però a banda de tot això, el llibre m’ha agradat per la delicadesa continguda en els records i en les reflexions que va desgranant. Alguns llibres fan veure que es pot arribar a nivells de sensibilitat difícilment imaginables abans de la seva lectura.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s