Adiós, Shanghai

Adiós, Shanghai
Angel Wagenstein
Trad.: Venceslav Nikólov
Barcelona, Libros del Asteroide, 2009
416 pàgines. 20,95 €

Sobre els tràngols dels jueus a la II Guerra Mundial s’han escrit molts llibres, però no és tan conegut el que va succeir a milers de jueus que van arribar a una Xangai sota l’ocupació japonesa i l’ombra de les potències occidentals, pocs abans que esclatés la guerra, fugint de la persecució a Alemanya i altres països. En els temps previs a la conflagració, Xangai era dels escassos llocs al món on tothom podia anar a parar. Això va convertir la ciutat en un immens i caòtic gresol de pobles, cultures, relacions i, per descomptat, conflictes.

En Wagenstein, reconegut cineasta que va participar a la guerra, empresonat, condemnat a mort i salvat per l’entrada de l’Exèrcit Roig a Bulgària, desplega l’immens mosaic social, històric i cultural de Xangai. Relata els esforços de les famílies jueves per evitar l’horror d’Europa i sobreviure en un entorn totalment aliè. Una situació que els força a renunciar al seu món, amb unes circumstàncies que els fan reviure el malson dels guetos a Hongkou, un barri de Xangai a on acaben confinats.

El gran encert del llibre és explicar, de forma amena i novel·lada, la complexa situació a Europa i aquesta zona d’Àsia mitjançant les vides d’uns personatges inspirats en casos reals, segons aclareix l’autor. A partir d’episodis breus i calidoscòpics, tècnica narrativa i cinematogràfica tant en voga, a poc a poc va aplegant les nombroses peces d’aquest enorme trencaclosques mundial i humà.

Cal reconèixer sense embuts que el llibre enganxa, les més de quatre-centes pàgines es llegeixen en un delerós tres i no res. Una aplicada tècnica narrativa i pedagògica situa amb mestria el context geopolític, social, històric i personal que permet al lector submergir-se sense pors ni complexos en la trama argumental. L’autor troba les ocasions propícies per entortolligar els successos històrics amb les vides personals. Això ho possibilita un estil omniscient que, tanmateix, penso que també enfosqueix un xic el resultat global, ja que no deixa respirar la lectura. Fins i tot empra quelcom semblant al recurs de l’anticipació èpica per avisar que cal fixar-se en tal fet o tal personatge perquè més endavant seran decisius. Segons el meu parer, això i intercalar reflexions que resulten massa òbvies o fins i tot discutibles vers el que pensen els mateixos personatges o la interpretació d’algunes situacions empobreix la lectura. Però només es tracta d’una opinió.

Per contemplar la visió de Xangai i els conflictes de l’època des d’altres òptiques, em vénen al cap les novel·les d’en Kazuo Ishiguro, When We Were Orphans (Cuando fuimos huérfanos), i d’en J.G. Ballard, Empire of the Sun (El imperio del Sol, portada al cinema). I per tancar el cercle, encara que en un altre àmbit, penso en la pel·lícula Deseo, peligro de l’Ang Lee, que tracta del col·laboracionisme dels xinesos amb l’invasor japonès, tema gairebé tabú a Xina. I com no, les aventures d’en Tintín en el meravellós El Lotus Blau.

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s