Paraíso inhabitado

Enviat per Vicenç Nieto

Paraíso Inhabitado
D’Ana María Matute
Barcelona 2008. Editorial Destino
350 pags. 21.—Euros

La senyora Matute a “Paraíso inhabitado” ens narra el curt període de la vida de l’ Adri, que va des del moment en que hi és a punt de deixar de ser una nana, fins al moment en que hi és a punt de convertir-se una noia. A tot estirar parlem d’un any, poc més. L’Adri és la darrera dels quatre fills d’una parella benestant amb problemes de convivència..

Nací cuando mis padres ya no se querían, Cristina mi hermana mayor, era por aquel entonces una jovencita displicente, cuya sola mirada me hacia culpable de alguna misteriosa ofensa hacia su persona, que nunca conseguí descifrar. En cuanto a mis hermanos Jerónimo y Fabián, gemelos y llenos d’acne, no me hacían el menor caso. De modo que los primeros años de mi vida fueron bastante solitarios.

L’Adri és una noia solitària que viu al seu món de gnoms, fades i unicorns. No és que la nana sigui autista, ni retraida, ni esquerpa, rés d’això; només succeeix que ella es troba molt més a gust al seu món imaginari o a la part innoble de la casa amb el servei, per que la casa és una casa bona amb abundant servei: la cuinera, la tata, el xofer, que amb els seus germans, ja molt grans per ella, o amb la seva mare.

Como era tan menuda, tan pequeñita, a veces me creía de la familia de mis amados gnomos, aquellos a quien preparaba meriendas debajo de algún radiador, en una caja vacía de fichas de dominó, con migajas de pan y chocolate.

Al pare, prestigiós advocat, el veu poc però l’estima amb bogeria.La petita no entén un borrall de la vida d’aquests “Gegants” i per ella el col•legi és una tortura, del que tampoc no n’entén gaire cosa. No és que sigui tonta, és que la seva lògica està molt per damunt d’un col•legi amb un ensenyament i una disciplina molt absurds. Principalment l’Adri vol ser a un lloc on ningú la destorbi, on la deixin tranquila.

Apenas se cerró la puerta, del cuarto oscuro, tras mi espalda, una oscuridad amable, podria decirse que protectora, me rodeó. Allí nadie me reprocharía nada, allí estaba sola, deliciosamente sola. Y fue allí donde intuí las dos vertientes de la soledad: la Mala y la Buena. La Mala era la ausencia de calor, de alguna caricia, de un beso volátil sobre mi flequillo; la Buena era la ausencia de intromisiones, exigencias y preguntas que estaban mas allá de mi comprensión.

L’aparició d’en Gavrila, un noi veí de la seva edat i fill d’una ballarina russa, trasbalsarà completament el seu món, la seva desaparició encara més.

Ya no temblaba, no sentía. Todo huía de mí como los pájaros de Andersen, hacia las Tierras Calientes. No podía llorar, y me tendí suavemente en el suelo mientras oía, o creía oír, el despacioso vaivén de la puerta del pasillo, perdiendo fuerza. Y un campanilleo medio sofocado por el silencio, el silencio que iba repitiendo una voz sin sonido:”Ven, ven, ven…”
Fue la primera vez que morí.

Paraíso inhabitado és una novel•la tendra i senzilla escrita amb molt d’amor on no hem de confondre senzillesa amb simplicitat. La senyora Matute ens fa una demostració de com escriure una novel•la tranquila, fàcil de llegir però on ens parla dels grans temes de la humanitat. El relat transcorre pels vols de la 2ª República, poc temps abans de la Guerra Civil, i d’aquells temps, tal com d’ara mateix es pot parlar de bulling, de divorcis, de fracàs escolar, de problemes educatius, de la vida i de la mort, de l’amor… No, aquesta novel•la no es tan senzilla com sembla.
Amb molta estimació i molta tendresa, és la pròpia Adri qui molts anys després ens explica la seva relació amb la mare, freda i distant; amb el pare, gairebé un desconegut però molt estimat; amb la germana gran i els bessons, molt allunyats en edat, idees i interessos; amb el servei, gairebé la seva família, i sobretot amb el veí del pis sota el terrat, el seu primer amor, en Gavrila.

Anuncis

Un pensament sobre “Paraíso inhabitado

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s