Le dérèglement du monde

9782246681519

Amin Maalouf
Le dérèglement du monde
París, Éditions Grasset, 2009
314 pàgs., 18€

valorparaula_maalouf09Quan tot just estava acabant el llibre, va donar la casualitat que l’autor es trobava a Barcelona i vaig poder anar a la presentació que en va fer a la biblioteca Jaume Fuster. De fet, en Lluís Amiguet –que potser us sonarà de La Contra de La Vanguardia– l’havia plantejada com un diàleg, però va resultar ser una entrevista desenfadada molt en l’estil al que n’Amiguet ens té acostumats.  La traducció improvisada que va fer del títol va ser El desbarajuste del mundo, tot i que la traducció castellana parla de desajuste (Alianza) i la catalana d’Un món desajustat (La Campana). Però l’entrevistador no anava gaire desencaminat, i el terme desbarajuste és molt més clar i fidel al que l’Amin Maalouf explica al llarg del llibre.

En Maalouf parla sobretot de les dues identitats que les seves arrels familiars fa que senti com a pròpies: l’occidental i l’àrabo-musulmana. I amb la legitimitat que li dóna el fet de ser mig àrab i mig occidental, de família libanesa i alhora catòlica, ens assegura que no hi ha cap xoc de civilitzacions com en Samuel Huntington ens vol fer creure. El que hi ha, per a ell, és un gran sentiment de fracàs dins del món àrab que l’autor enfoca en un moment històric, 1954-1970, en un país, Egipte, i en un dirigent, Gamal Abdel Nasser. Aquest seria, segons l’autor, l’últim cop que el poble àrab hauria cregut encara en un possible resorgiment: en la unió panaràbiga i, en resum, en la dignitat i la llibertat àrabs. I, si bé Nasser aconsegueix  la victòria del control del canal de Suez sobre francesos i anglesos, també rep el cop de la desfeta davant d’Israel en la guerra dels sis dies, en una derrota ràpida i humiliant. Finalment, també desapareixeria el somni d’una nació àrab unida, juntament amb la possibilitat que el món àrab jugués un paper decisiu dins del concert de les nacions.

Altres civilitzacions, com la xinesa o l’índia, també han tingut Occident com el seu problema durant segles. Per què Occident no s’ha convertit, llavors, en el seu etern problema, per què avui dia semblen haver-se sobreposat, al contrari del que li ha passat al món àrab? Segons en Maalouf, per una qüestió de veïnatge. Per la mateixa per la qual es diu que el president mexicà Porfirio Díaz va exclamar “pobre México, tan lejos de Dios y tan cerca de los Estados Unidos”. Massa lluny culturalment. Massa a prop geogràficament.

L’Amin Maalouf reflexiona en el llibre sobre les diferències entre el catolicisme i l’islam, i assenyala, en particular, el fet que en l’islam no existeixi cap figura comparable al Papa ni cap jerarquia com la catòlica. Això que, per si sol, faria de l’islam un moviment més “de base” i democràtic, també hauria estat part de la seva feblesa i hauria facilitat que els poders polítics s’apropiessin de la religió, mentre que en els països occidentals hi hauria hagut una certa tensió amb el poder de Roma, tensió que, paradoxalment, hauria contribuït al seu progrés. Sigui com sigui, l’anàlisi d’en Maalouf és convincent, i tot al llarg del llibre ens parla amb passió i coneixement de causa, amb un llenguatge poderós i també poètic. I sobretot, fa veure els conflictes actuals des d’un punt de vista més proper de l’habitual al dels nostres veïns del sud, i recorre tot el camí des de les arrels dels conflictes a les possibles vies de sortida. Un llibre molt recomanable per aprendre a interpretar millor l’actualitat.

En acabar la presentació, vaig fer la cua per demanar la dedicatòria de rigor. Ho faig sobretot perquè els pobres escriptors també necessiten la seva injecció d’autoestima, però he de dir que vaig sortir de la biblioteca amb un somriure als llavis i amb el meu exemplar a la mà agafat amb força perquè no se m’escapés, en una pàgina del qual ara hi diu “Pour Antoni, le 1r octobre 2009” amb unes grans i precioses lletres que recorden la caligrafia àrab.

Anuncis

3 pensaments sobre “Le dérèglement du monde

  1. Toni, a mitjans dels noranta vaig llegir d’ell “La roca de Tanios”. Tot i haver-ne oblidat l’argument i els personatges, sí que perdura una sensació de gaudi molt intens. Penso que en Maalouf és una d’aquestes persones alhora tan privilegiades i potser una mica turmentades per tenir el do d’oferir-nos de manera harmònica el millor i el pitjor de dos concepcions interessadament enfrontades com el cristianisme i l’islam. I de veure com cal intentar-ho una i una altra vegada degut als disbarats que en nom d’uns preceptes religiosos i d’altres motius presumptament ocults cometen els uns i els altres. En això trobo que manté una actitud molt lloable.

  2. Això em fa pensar que el gènere literari, tant si és novel·la com assaig, no és tan important, a la llarga, com la visió de l’autor, perquè al cap dels anys t’ha quedat una idea de la seva visió que jo diria que és un bon resum d’aquest llibre d’assaig, “Le dérèglement du monde”. I, en conjunt, crec que la seva visió és d’esperança. Això sí que és treballar per l’aliança de civilitzacions.

  3. És curiós… jo coneixia l’Amin Maalouf perquè és l’autor d’un llibret d’òpera, “L’amour de loin”, amb música de la compositora finesa Kaija Saariaho. Dic que és curiós perquè recrea la història llegendària d’un trobador del segle XII, Jaufré Rudel, que es va enamorar de la comtessa de Trípoli sense haver-la vist mai, només “d’oïdes”… Així doncs, Maalouf torna a connectar dos mons, orient i occident, en aquest cas a través de l’amor. Efectivament, sembla que la forma literària s’emmotlla a les obsessions recurrents de cada autor…

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s