Master of Death. The Lifeless Art of Pierre Remiet, Illuminator

Master of Death

Michael Camille

Master of Death. The Lifeless Art of Pierre Remiet, Illuminator

New Haven & London, Yale University Press, 1996, 286 pàgs.

Qui sap si l’any del naixement condiciona d’alguna manera estranya la nostra vida… El cas és que Pierre Remiet va néixer el 1348, l’any que la terrible epidèmia de pesta negra va sacsejar Europa, fins al punt que la gent estava convençuda que la fi del món era a tocar de mà. Doncs l’any en què tothom moria, Remiet va néixer. Amb el temps, va esdevenir un dels il·lustradors més prolífics de manuscrits. Per bé que va recrear els motius habituals a l’època, és recordat sobretot per les seves il·lustracions inspirades de manera obsessiva en la mort, els morts i la vida post mortem. D’aquí el sobrenom que se li adjudica des del títol: “Master of death”.

Segons l’autor, aquest llibre és “una història de la mort en miniatura”. Sí, i molt més. Michael Camille pertany a aquesta escola d’historiadors que s’interessa per una altra mena d’història, menys espectacular i menys feta de “grans noms”, i reconstruïda en canvi a partir de petits quadres quotidians que mostren la vida del dia a dia, ocupada –com en aquest cas– per la feina humil d’un artesà. Perquè Pierre Remiet no és un geni, ni un il·lustrador excepcional, sinó un petit artesà que treballa dur en la incipient indústria del llibre que floreix al París del segle XIV: els carrers (sobretot els voltants de la catedral i la universitat) s’omplen de fabricants de pergamins i de pigments, copistes, il·lustradors, enquadernadors, llibreters… L’existència d’aquest mercat tan ric li va valer a París el sobrenom de ‘la ciutat dels llibres’.

Tot i que es tracta d’assaig històric, a estones es llegeix com si fos una novel·la. Intel·ligent, amè, excel·lentment il·lustrat i comentat, aquest llibre és molt més que la vida d’un individu que va viure al segle XIV. És una finestra oberta a la realitat bullent i multiforme de l’època. La vida de Remiet serveix per repassar algunes qüestions crucials: quina noció tenien del pas del temps?, com concebien el cos, la corporalitat i la sexualitat?, com s’enfrontaven a la idea de la mort?, com s’imaginaven la vida del més enllà?

En fi, llibres com aquest retornen la confiança i la gana de saber. I tot i que al llarg de més de 200 pàgines ens hem passejat entre cadàvers, moribunds, cossos podrint-se, calaveres, condemnats a l’infern i altres misèries diverses (perquè s’ha de reconèixer que a les acaballes de l’Edat Mitjana anaven sobrats de sensibilitat macabra…), tot i així, es tanca el llibre amb una sensació de satisfacció immensa. Al·leluia.

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s