Cereza roja sobre losas blancas

portadamasram

Maram al-Masri
Cereza roja sobre losas blancas
Traducció de Rafael Ortega
Granada, Ed. Comares, 2002, 229 pàgs.

Em parla de la intimitat compartida i solitària, amb tot luxe de detalls, però on només apareix el que és essencial. Allò que més li interessa fer-nos notar amb les puntes dels dits i, així, delectar-nos.  Les seves paraules ens toquen la fibra, no hi ha dubte. I gairebé són un reclam perquè ens escoltem millor a nosaltres mateixos.

Els seus versos destil·len un peculiar licor de saviesa que sembla brollar de l’aprenentatge de la vida tant viscuda com intuïda. Quan acabes de llegir un dels seus poemes, permeteu-me que us ho digui, t’impregna com una mena de “sentiment exprés”, és com una monodosi d’un sentiment que pot enlairar-te o abatre’t.  Molt capaç de fer-te canviar l’estat d’ànim que portaves a sobre teu en un tres i no res.  I zas, canvies de rumb i de continent. Obres els ulls i els tanques, respires i continues llegint.

Hi ha un reguitzell d’imatges molt explícites, però tanmateix molt poètiques. Jo m’he imaginat com si homes i, sobretot, dones de diferents races, edats, condicions i èpoques es passegessin nus d’ànima per cada pàgina i, així, he pogut entrellucar uns episodis tan íntims i especials que només ells em podien explicar. Possiblement tots nosaltres siguem una mica cadascun d’aquests personatges.

El missatge que jo he recollit durant i després és que et pots perdre en un laberint d’encontres a vegades desafortunats, però tanmateix aprendre. La gràcia està en que cadascú pot escollir un fruit distint del gran cabàs de vímet que, per a mi, és aquest llibre.

I mira per on, han caigut dues cireres del cabàs:

No debiste
coger mis manos,
para dejarlas
soñando con tocarte.

No debiste
rozar mis labios,
para dejarlos ardiendo
con tu leve beso.

No debiste
guardar silencio
para que no dejara
de esperar.

(poema 57)

Él le enseñó
a abrirse
como la roja flor del granado,
a dar oídos
a los susurros de su cuerpo,
a gritar,
en lugar de
enterrar vivos a sus gemidos,
mientras
ella cae
como una hoja temblorosa.

(poema 53)

Advertisements

2 pensaments sobre “Cereza roja sobre losas blancas

  1. Gràcies, Rosa, per aquesta ressenya extraordinària.

    Encara falta molt, però em van comentar que potser aquest estiu la Maram al-Masri vindria a oferir una lectura dels seus poemes. Sentir-la en viu deu ser tota una experiència… Si me n’assabento, ja us ho diré.

    Gràcies i abraçades!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s