Tumbas de poetas y pensadores

Tumbas de poetas y pensadores

Tumbas de poetas y pensadores
Cees Nooteboom
Fotografies: Simone Sassen
Trad.: María Condor
Barcelona, Ediciones Siruela (De bolsillo), 2009
373 pàgines. 10,95 €

Hi ha llibres, com aquest, que només es poden escriure després d’haver llegit, escrit, viatjat, estudiat i viscut molt. Amb distanciament, un relativisme gens gratuït, una defensa altruista de devocions literàries i inquietuds filosòfiques, l’autor duu a terme un singular viatge per les tombes on reposen les despulles de persones —poetes i pensadors diu el títol— que han marcat el seu tarannà personal, creatiu i intel·lectual.

En Nooteboom ens posa davant dels ulls una sàvia, sensible i respectuosa anàlisi de material, tan físic com interior, recopilat al llarg de dècades. El resultat de tota una vida. Sense idolatries ni necrofílies de pa sucat amb oli. Sense interessos editorials ni academicistes —si més no, no n’he estat capaç de detectar-los.

Els autors estan ordenats alfabèticament, cosa que dóna peu a curioses —i
entranyables— casualitats, com el fet que en Bioy Casares i en Borges surtin seguits. O que hi hagi dos Machado: l’Antonio i el Joaquim Maria Machado de Assis. N’hi ha de totes les èpoques com en Virgili o en Dante, de qualsevol lloc, com la Murasaki Shikibu —quina aproximació més meravellosa al Genji— o en Neruda, i de tots els gèneres, perquè els autors són molt més que poetes i pensadors, de la mateixa manera que com a persones som individualitats amb moltes facetes. La presència visible d’autors neerlandesos obre portes i finestres a una literatura prou desconeguda aquí. Hi ha autors que va conèixer en vida i amb qui va mantenir una relació de deixeble i amic, com la Mary McCarthy; hi ha filòsofs com en Sartre, l’Spinoza i en Wittgenstein, o intel·lectuals tan inclassificables com en Walter Benjamin.

Com si volgués reflectir que cada persona mor d’una manera i per unes circumstàncies determinades, l’apropament a cada figura no segueix cap patró fix. Si s’escau, esmenta les dificultats per trobar una làpida, descriu l’estat en què es troba la tomba, com un quadre impressionista o una instantània oral. De vegades evoca una anècdota, un record, o esmenta una lectura en concret. O es limita a reproduir un fragment escrit pel difunt o per una persona propera o que l’admirés, amb el gran encert d’incloure la versió original en les notes al final. A voltes n’hi ha prou amb un poema. En altres ocasions hi dedica més pàgines, depenent de les afinitats, la relació que hi pogués tenir, la influència que exercís en ell. Les fotos de la Simone Sassen complementen gràficament el contingut verbal. Lamento dir que, ja sigui per la qualitat de la impressió o de l’edició, les imatges en blanc i negre semblen aportar poc més que una mena de certificat gràfic de la visita als cementiris.

En definitiva, un llibre molt interessant, sense cap pretensió macabra ni morbosa i que suscita un engrescador joc literari i filosòfic. Agreixo a la persona de l’Espai de Llibres que, arran d’un comentari a la meva ressenya de La novela de Genji, me’l va donar a conèixer.

Anuncis

4 pensaments sobre “Tumbas de poetas y pensadores

  1. Doncs jo t’agraeixo a tu aquesta entrada, que m’ha semblat magnífica. Transmets molt bé l’encant d’aquest llibre, i la forma magistral en què Nooteboom defuig els riscos evidents d’escriure un llibre de tema tan aparentment necrofílic com són les tombes. Crec que el millor que es pot dir d’aquest llibre, és que et fa venir unes ganes terribles de posar-te a llegir els llibres de tots els escriptors dels quals ens parla.

    Jo, per cert, també vaig arribar a “Tumbas” a través d’un altre blocaire; en el meu cas, va ser la Matilde Urbach de De casa al club la que em va “obligar” a llegir-lo amb aquesta citació meravellosa del pròleg del llibre: “En estos últimos años he visitado innumerables tumbas de poetas y las sensaciones que he experimentado junto a ellas han sido siempre las mismas. Visitamos a unos muertos a los que conocemos mejor que a la mayoría de los vivos.”

  2. Espai, no saps com m’agrada haver-te obligat a llegir-lo. (em deus un post al teu blog, però)

    Enric, jo també t’agraeixo molt l’apunt. És un llibre que forma part de la meva categoria “els entranyables”. Però el que m’ha agradat (i sorprés) més de tota aquesta història, és com ha anat tot plegat. Vull dir que d’una citació llençada fa tres mesos, se’n pugui derivar aquesta entrada d’avui. Tot allò dels camins, que són inescrutables i bla bla bla.

  3. Matilde, els camins de la lectura, com els de la vida, poden provenir i menar cap a indrets inesperats, i sortosament no tots dolents o amargs. Apart d’agrair-te l’encert de recomanar a l’Espai de llibres aquesta obra (per la part que em toca), goso de recomanar-vos tant a tu com a “Espai” un llibre que, en certa manera, lliga bastant amb el d’en Noteboom només pel tarannà, perquè es tracta de quelcom molt diferent. Potser ja el coneixeu o l’heu llegit. Es tracta de “Libro de réquiems”, d’en Mauricio Wiesenthal, del qual vaig fer un comentari uns mesos enrere.

    Salutacions.

  4. No, no l’he llegit. El llibre em “llama” molt i de fa temps. Però, vet-ho aquí que un dia vaig sentir a la Mercedes Milà recomanant-lo fervorosament. I un altre dia a en Sánchez Dragó. Vaig tenir por, la veritat.
    Llegeixo la teva ressenya de fa uns mesos; hi afegeixo que t’ha agradat “Tumbas” i crec que et crec. Ja et diré què.
    Ha set un plaer.
    Gràcies i salutacions

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s