Al diablo con el amor. Poemas para arreglar un corazón roto

DiabloAmor

Al diablo con el amor. Poemas para arreglar un corazón roto
Mary D. Esselman y Elizabeth Ash Vélez
Barcelona, Punto de Lectura, 2007, 243 pàgs., 6,70 €

 

La ressenya que va fer l’Enric a The Richest Man in Babylon m’ha animat a comentar aquest llibre. Tot i que hi ha una diferència fonamental: pel que dedueixo, va ser un amic qui, bonament, li va encolomar el llibre a l’Enric; en canvi, jo hi he arribat tota soleta i pel meu propi peu. I, damunt, me’l compro (i amb aquest títol, que més dissuassori i explícit amb el pa que s’hi dóna no pot ser…).

Les dues autores (cal que digui que són nordamericanes?) decideixen escriure un llibre que es mou entre la psicologia, la filosofia, la poesia i l’humor, tot i que no acaba de quallar en cap d’aquests terrenys. La idea és oferir una mena de bitàcola que pugui servir d’orientació a tots aquells que han patit una ruptura sentimental. I no pas mitjançant consells, sinó una tria de poemes adequats per a cada ocasió: poemes que reflecteixen situacions amb les quals podem sentir-nos identificats i, a partir d’aquí, reconfortats. Divideixen el llibre en vuit seccions, inspirades en les diverses etapes emocionals que la persona va travessant: “Furia”, “Tristeza”, “Odio a uno mismo”, “Falsas esperanzas”, etc. Cadascuna va encapçalada d’una breu introducció a l’estat d’ànim en qüestió i als poemes cridats a il.lustrar-lo.

Malgrat tot, diré alguna cosa al seu favor (o al meu, per consolar-me de l’adquisició). El llibre té aquesta gràcia i desimboltura que fa que, mentre penses déu meu quina poca-soltada, segueixis llegint-lo, com si se t’hagués enganxat a les mans. Segona bondat: permet descobrir alguns poetes nordamericans inèdits a casa nostra. I trobar petites joies com aquestes:

Resumen (de Dorothy Parker)

Las navajas duelen;
los ríos mojan;
los ácidos manchan;
y las drogas dan retortijones.
Las pistolas son ilegales;
las sogas fallan;
el gas huele fatal;
mejor es que vivas.

Este es el verso (de Philip Larkin)

Te joden, tu padre y tu madre.
Seguramente no quieren, pero lo hacen.
Te colman con las faltas que tenían
y añaden alguna más sólo para ti.
Pero a ellos también los jodieron
tontos con sobreros y abrigos anticuados,
que la mitad del tiempo eran unos sentimentaloides
y la otra mitad se echaban las manos al cuello.
Los seres humanos se transmiten las desgracias.
Se ahondan como un banco costero.
Sal lo antes que puedas
y no tengas hijos.

En algún lugar una semilla (de Michael Fried)

En algún lugar una semilla cae al suelo,
se convertirá en un árbol
que un día derribarán
y de él extraerán finas varas
para hacer flechas
que equiparán cabezas de guerra
una de las cuales, el día que menos lo esperes,
cuando brille el sol de invierno
sobre un río e hielo
y te sientas muy lejos de la autocompasión,
desgarrará tu corazón lleno de mierda.

Podeu fullejar-lo aquí:

http://www.puntodelectura.com/upload/primeraspaginas/978-84-663-6863-6.pdf

Anuncis

2 pensaments sobre “Al diablo con el amor. Poemas para arreglar un corazón roto

  1. Gemma, l’embolcall del llibre (el títol i el subtítol) van complir perfectament la missió de captar el teu interès. El que ja no va anar tant bé és el contingut. Demanar a la poesia un efecte terapèutic en desencisos amorosos sembla més aviat una missió impossible. Sigui com sigui, davant d’una situació així tampoc no caldria esquinçar-se les vestidures. En un moment o altre, tots hem mossegat esquers d’aquest tipus o de semblants. Amb molt d’encert has sabut trobar elements bons, com els poetes nord-americans que desconeixies i algunes composicions d’autors o autores que sempre val la pena tenir en compte. Per altra banda, potser hi ha un obstacle cultural en allò que la poesia pot representar als autors de l’altra banda de l’Atlàntic i que a nosaltres ens podria semblar errat o aliè. Una altra cosa és que algú tingui un ull clínic per poder treure’n profit de la manera que sigui. En el teu cas el reclam era el fracàs amorós i en el de la meva ressenya, els diners.

  2. He fet “recerca” sobre la Dorothy Parker a la “Viki”, la del primer poema que ens transcrius. M’ha semblat molt bo. Crec que si tens un dia dolent t’ha de posar una mica millor i potser fas un somriure i tot. El tindré en compte!

    “Va morir d’un atac cardíac l’any 1967, als 73 anys, a Nova York. Les seues cendres reposen en la NAACP (Associació Nacional per al Desenvolupament de les Persones de Raça Negra), sota l’epitafi: “Excuse My Dust” (“Perdonin per la pols”).

    L’any 2003 es va editar en català, per Edicions dels Quaderns Crema la seua obra narrativa completa en català”.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s