L’origen

20081219-origen Valeria

Thomas Bernhard
L’origen. Una indicació
Traducció de Clara Formosa Plans
Mallorca, Edicions del Salobre, 2008
110 pàgs., 14€

Primer llibre d’una pentalogia autobiogràfica on Bernhard relata tant el seu origen com la causa de la seva rebel·lia (el títol en alemany, Die Ursache, vol dir tant origen com causa). Thomas Bernhard hi apareix com a víctima d’una societat profundament inhumana, però hi apareix al costat de moltes altres víctimes al final de l’ocupació nazi d’Àustria, i en una ciutat, Salzburg, de la qual diu que “és en realitat una malaltia mortal”.

Però si en Bernhard, al llarg del llibre, descarrega la seva fúria, qui més en rep és el sistema educatiu, el nacionalsocialista durant l’ocupació alemanya, i el catòlic quan el catolicisme reneix de les seves cendres amb la fi de la guerra. El que sorprèn és que tots dos reben a parts iguals, i aquesta culpa compartida dóna lloc a la divisió del llibre en dues parts: Grünkranz (el terrible director de l’escola sota la llei nazi) i L’oncle Franz (el capellà que va prendre el relleu com a director). Les diferències entre l’abans i el després serien més aviat cosmètiques: “a la paret on hi havia hagut el retrat de Hitler, ara penjava una gran creu”. Encara més:

Vam créixer intel·lectualment escanyats entre el catolicisme i el nacionalsocialisme i vam ser finalment esclafats entre Hitler i Jesucrist com unes calcomanies per tornar el poble estúpid.

Segons diu, influït pel seu avi, va aconseguir no arribar a identificar-se amb cap de les dues ideologies. I segurament això explica també la dosi extra de patiment en un temps ja prou difícil.

Jo diria que no havia llegit mai cap escriptor realment nihilista fins que vaig trobar el segon volum de la pentalogia de Bernhard, El soterrani (recomanat per La Central), i pocs dies després -enlluernat per la seva prosa- vaig haver d’anar a buscar el primer, L’origen (els altres tres encara no han aparegut en català). Però tot i així, i malgrat la seva misantropia, el seu moralisme, el pessimisme i la ira contra tot i contra tothom -molt sovint justificada, i quan no ho està, sembla estar-ho com a efecte de la seva escriptura hipnòtica-, malgrat tot això, hi ha, en el fons, alguns signes d’esperança al llarg del llibre: el seu instint de supervivència, i jo crec que també una fe inconfessada en la humanitat. El llibre comença amb una cita que parla de l’elevat índex de suïcidi present a Àustria, i continua amb les idees recurrents de suïcidi que l’envaïen cada cop que baixava al soterrani de l’escola per tocar el violí. En una existència atroç com la que descriu, si el suïcidi no es realitza és que també hi ha una extraordinària voluntat de viure. Per això, en un relat dur i fosc com aquest, tant si l’autor volia fer-ho evident com si no, cada desgràcia relatada realça la compassió de l’autor, cada maltractament, la seva humanitat, i el nihilisme i la ràbia s’arriben a entendre.

Es diu que llegir els textos de Bernhard provoca una gran admiració o un gran rebuig, però que el punt mig és molt difícil. I que per als primers, entre els quals, de moment, m’hi compto, hi ha un abans i un després d’haver-lo descobert.

Anuncis

2 pensaments sobre “L’origen

  1. Com a mínim, pertorbador. Només he estat capaç de llegir dos llibres de Thomas Bernhard: Maestros antiguos i aquest que comenteu. D’una banda hi ha el desig de llegir més coses d’ell, però de l’altra la necessitat de dosificar-les. En qualsevol cas, és brutal.

    Salutacions cordials.

  2. Crec que fas ben fet. Jo només he llegit els dos primers d’aquesta sèrie autobiogràfica, i sort que encara no han sortit els altres tres! Ara, si triguen massa, faré una ullada a Maestros antiguos.

    Gràcies per l’apunt.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s