Adiós a la India

indiaChantal Maillard
Adiós a la India
Málaga, Puerta del Mar, 2009, 85 pàgs., 6,25 €

Aquest no és el primer viatge a l’Índia de l’autora. No esperem trobar-hi, doncs, l’impacte de la descoberta ni la fascinació una mica ingènua de qui hi posa els peus per primer cop. Després d’haver-hi viscut llargues temporades i d’haver estudiat a fons certs aspectes de la seva filosofia, Chantal Maillard retorna a l’Índia sense saber ben bé què va a buscar-hi: “vuelvo a considerar las razones del viaje y, como tantas otras veces, me atenaza la ausencia de respuesta […]. Me pregunto qué fuerza me lleva a regresar allí una y otra vez aun conociendo la dureza de las condiciones de las que habré de defenderme”. Què o quin pot ser aquest factor que, més enllà del vaivé de les modes, ha transformat la vida de tants occidentals? L’olor, l’hospitalitat, el menjar, la bellesa dels paisatges… potser sí, però l’autora sintetitza les múltiples explicacions en una de sola que, en certa manera, les conté totes: el ritme.

Si me preguntan qué es ese algo, yo diría que un ritmo, el del remo hendiendo las aguas, el arrastre de las chanclas, el paso de los búfalos dirigiéndose al río, la recitación de los versos sánscritos, por ejemplo. Un ritmo, estoy segura, suficiente para salvar el mundo. Ese ritmo merece recordarse. Creo que ese fue mi empeño y creo que por eso vuelvo a India una y otra vez

La intel·ligència s’aprecia -també- en la propensió al matís. I, en aquest llibre, el matís s’endevina rere cada reflexió. Per molt que assumim que tot està subjecte al canvi i que -com recorda la pròpia autora- la filosofia hindú concep l’univers com a transformació perpètua, no per això deixen de doldre certes pèrdues. Ella parla, sobretot, de dues manifestacions vinculades a l’art: la pintura tribal i la música. Des de quan, per exemple, en els concerts de música índia la gent aplaudeix? Des de quan l’art ha deixat de ser un ritual participatiu per passar a ser un espectacle que es contempla des de fora? “Para el aplauso hay que salirse, hay que haberse distanciado, aunque sea mínimamente”.

Aquestes reflexions, o notes de viatge, o apunts poètics (perquè totes aquestes coses és aquest llibre) són plenes de lucidesa, d’intimitat i d’un dolor gairebé no dit. L’atenció s’exacerba davant els detalls, els corbs, l’estació del tren, la roba estesa:

Alguien se asoma a una ventana y cuelga
una sábana blanca en el balcón.
Dentro, el frescor,
y el lecho en desorden
y el polvo dorado que se posa
despacio,
como un dios que se hospeda

Un llibre necessàriament breu, com si l’autora tingués por de caure en les paraules innecessàries i, per tant, retòriques:

la verborrea: otro resultado del superávit occidental: vitaminas, proteínas, palabras, todo en demasía. Energía inútil, palabra inútil que tensa el aire y lo proyecta fragmentado, a sacudidas. El aire calentado por el verbo insignificante, la palabra enunciada que va rodando, rodando

Millor no concedir-los tant poder i retornar a les coses, a la contemplació fonda de les coses:

Algunas cosas
insisten, se hacen sólidas
por su repetición […].
Las cosas en sí mismas
bastan
y son más

Advertisements

Un pensament sobre “Adiós a la India

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s