Homo Faber

Homo Faber

Homo Faber
Max Frisch
Trad.: Margarita Fonseré
Madrid, El País, Clásicos del siglo XX, 2002
261 pàgines. 3 €

Resulta difícil comentar una obra que, per damunt de tot, deixa una profunda empremta d’estranyesa. Sense saber si m’ha agradat o no —amb l’excepció de la part final, molt ben construïda i resolta—, estic gairebé convençut d’haver gaudit de manera gens convencional una forma poc convencional de relatar una història.

En Frisch planteja un argument que pren com a òbvia referència un clàssic de les tragèdies com en Sòfocles. Sortosament, defuig de les típiques recreacions modernes i, sobretot, sorteja amb molta solvència els fàcils paranys dels temes escabrosos. Les voltes que dóna la vida fan que en Walter Faber, un enginyer suís que treballa a Amèrica, retrobi inesperadament el fil d’una història que va perdre en el context de la Segona Guerra Mundial. Aquest home fred, que gairebé menysprea el sentimentalisme i tot el que no s’inscriu en les premisses del càlcul i la lògica, pateix un sotrac vital i personal —que ometo per no desvetllar amb excés la història— i s’adona, a través de la seva relació amb el món i el proïsme, que en realitat no sap res d’ell mateix.

L’estil del llibre crea una dualitat atraient i repulsiva ensems. No saps ben bé si intenta desenvolupar una mena de desestructuració —disculpeu el terme— de tots els personatges, si consisteix en un manual d’autodestrucció o, simplement i ni més ni menys, exposa davant la nostra mirada la perplexitat metafísica del món després de la segona gran conflagració bèl·lica del segle XX. Sobta la conjunció de registres: narració d’aventures, història d’amor, salts cronològics, anticipacions insinuades o explícites, monòlegs interiors, diàlegs escapçats per impressions internes, un lirisme en prosa al servei d’una lucidesa esparverant… I sense donar la impressió de caos; ans el contrari, les peces encaixen amb aquesta precisió que els tòpics atorguen al rellotges suïssos (en Max Frisch és suís). Potser hi influeix el fet que les històries no esdevenen en un únic lloc, ni tan sols en un país, sinó en diversos continents.

Ignoro si quan va aparèixer, l’any 1957, va causar alguna mena de sotrac. El llibre conté prou elements crítics i escandalosos com per fer saltar les alarmes en determinats sectors. Hi ha un altre fet que m’afegeix perplexitat: com a mínim en els anys vuitanta, els estudiants alemanys de setze anys el tenien com a lectura obligada. Pel que sembla, se’l considerava un model per la qualitat lingüística. Si ens posem sentenciosos i retòrics, no tinc gens clar si la Weltanschauung (visió del món o de la vida) d’Homo Faber es prou adient com a Bildungsroman (novel·la de formació) per a joves. És probable que degué causar una perplexitat o impressió difícilment oblidables en més d’un adolescent. Com ha estat el cas de molts adults.

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s