Amor y sexualidad en la antigua Roma

Amor y sexualidad en la antigua Roma
Alfonso Cuatrecasas
Madrid, Letras Difusión, 2009
298 pàgines. 15 €

En Cuatrecasas aporta un generós recull de textos que omplen un gran buit en la traducció de clàssics llatins com és el de la literatura de contingut eròtic o, directament, sexual. Un buit més aviat de formes: des de sempre s’han traduït textos eròtics d’autors com ara Apuleu, Catul o Ovidi, però les circumstàncies sociopolítiques i, diguem-ho ben clar, religioses, han exercit una censura tan radical com absurda farcint les traduccions d’eufemismes i circumloquis inexistents en les fonts originals.

El llibre té una clara intenció divulgadora. La interessant introducció exposa el tarannà eròtic i sexual d’uns romans que gaudien del sexe amb ganes d’experimentar i de viure, coherents amb el famós adagi carpe diem. El matrimoni era una institució social amb finalitats exclusivament procreadores. És en les relacions extraconjugals on se cerca el plaer. En l’Ars amandi d’Ovidi ja es deixa ben clar que per gaudir plenament s’ha de tenir en compte la dona —aquesta i altres afirmacions li van costar l’exili i la mort a l’estranger. De tota manera, es tracta d’un privilegi de les classes altes i, fins al final de la república, exclusiu dels homes. D’aleshores ençà, gràcies a canvis legislatius i de costums, les dones assumeixen un paper actiu i es posen perfectament a l’alçada dels seus companys de jocs.

Es proposa un discurs que combina les explicacions il·lustrades amb textos, tant des d’una perspectiva general, com ara el llenguatge dels enamorats i les situacions eròtiques, com d’aspectes concrets que, malgrat els segles transcorreguts, segueixen essent terreny conflictiu i complex: masturbació, cunnilinció, coit anal, sodomia, lesbianisme, adulteri, incest, zoofília, prostitució, homosexualitat… Sense embulls, veiem com els romans identifiquen amor amb sexe quan els convé i quan no el destrien sense traumes, com si mostressin també en aquest aspecte el seu característic pragmatisme.

L’obra conclou amb apèndixs molt interessants: un llistat de les fonts biogràfiques, la versió bilingüe d’un poema dels Carmina Burana i un fantàstic glossari de termes eròtics i sexuals en llatí. En ell podem veure que no s’ha inventat res de nou i, sobretot, fins a quin punt som hereus directes, un cop més, del món clàssic. Potser seria una manera de fer atractiva als estudiants una llengua que, malauradament, anem deixant enrere sense ser conscients del que estem renunciant.

Sempre que pot, en Cuatrecasas aporta la traducció íntegra o fa una excel·lent tria de frases, per exemple els grafits de Pompeia. Però quan la fragmentació és inevitable per la longitud de l’obra o perquè la resta s’aparta del propòsit d’aquest llibre, potser es corre el risc de les cites fora de context. Per acabar, un punt desfavorable són algunes errades ortogràfiques, precisament en parlar de l’Ars amandi, i certs problemes per distingir pronoms interrogatius i conjuncions. Una llàstima, perquè l’amenitat del contingut és magnífica i fidel a l’adagi del delectare et prodesse.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s