M/T y la historia de las maravillas del bosque

M/T y la historia de las maravillas del bosque
Kenzaburo Oé
Trad.: Ricardo Ogata
Barcelona, Seix Barral, 2007
363 pàgines. 20 €

Zas, ésta es la historia. Verdadera o falsa, cualquiera sabe. Pero como es una vieja historia, debes escucharla creyéndola verdadera, aunque sea falsa. ¿De acuerdo?

¡Sí!

Així és com una àvia comença a contar sempre al seu nét històries que conformen el material llegendari d’una població ubicada en una fondalada, al bell mig dels boscos verges de l’illa de Shikoku, a Japó. Un llogarret fundat per un ésser mític anomenat “Destructor” al voltant del qual, al llarg dels segles i les èpoques, es teixeix una nodrida teranyina de successos ambigus, contradictoris, on es barregen elements tel·lúrics i sobrenaturals que cisellen el tarannà del poble i els seus habitants. En morir l’àvia, els altres ancians del poble continuen la tasca de transmetre el llegat al vailet, que amb el transcurs del temps passa de receptor a transmissor, entre altres coses que ometo per no revelar l’entrellat —si més no un dels possibles— de la novel·la.

Amb minuciosa perseverança, l’Oé se serveix d’un passat que aplega mites, llegendes i fets històrics per exposar un punt de vista molt particular vers les societats patriarcals i matriarcals, els sistemes autàrquics, les relacions amb el món interior i l’exterior, la influència mútua dels homes i la natura, els lligams familiars que tots tenim i que són molt més profunds del que no ens pensem pas, la nostàlgia, els paradisos perduts… A partir de les enigmàtiques sigles del títol, amb mestria arquitectònica, agudíssima ironia i refinat sentit de l’humor, es desenvolupa una trama narrativa amb un desenllaç intens i emotiu.

M’agraden les obres que, per poder entrar-hi i fascinar-se, calgui trobar prèviament una porta d’accés, una mena de clau o codi. En aquest llibre no sabria dir ben bé on es troba, però de la mateixa manera que amb Salto mortal vaig haver de perseverar —fins i tot amb un punt de tossuderia— durant un bon nombre de pàgines, aquí me n’he sortit més fàcilment aplicant la mateixa actitud. És a dir, no claudicar de seguida a les dificultats inicials, donar marge a unes quantes pàgines. I de sobte, sense que t’adonis, ja hi has entrat, tot sembla fer-se entenedor d’una forma gairebé irracional, intuïtiva. Et desplaces per les línies de la història com si en realitat en formessis part. Una estranya inquietud augmenta a mesura que hi avances: no per causa de la lectura, sinó per la progressiva certesa que un dia o altre hauràs acabat el llibre. I no vols.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s