Carta al pare

carta-al-pare

Franz Kafka
Carta al pare
Traducció de Ricard Torrents
L’AVENÇ, Barcelona, 2009
85 pàgs., 12€

Franz Kafka va escriure Brief an den Vater (Carta al pare) als trenta-sis anys en una breu sortida de la casa familiar, on vivia amb el seu pare. En aquell moment, acabava de trencar el seu tercer prometatge, tal com el pare havia volgut, però no a causa de la negativa paterna perquè, segons ell, això encara el feia decidir-se més pel matrimoni o, en paraules seves, “m’era una prova més i més forta de la justesa d’allò que em proposava”.

Per poc que un reflexioni, els fets anteriors units al fet que escrivís una carta que havia d’arribar al seu pare a través de la mare (i que no li arribaria mai) sembla dibuixar una personalitat complexa, si més no, i diria que un punt turmentada. La causa, si hem de creure el que diu a la carta, la resumeix una cita que se’n fa sovint:

De vegades m’imagino el mapa del món i tu al damunt, estès de dalt a baix. Llavors em sembla que, per a viure-hi jo, resten només els indrets que tu no cobreixes o que no estan al teu abast. I d’acord amb la idea que em faig de la teva magnitud, aquests indrets són escassos i poc habitables.

Tant Franz Kafka com el seu personatge Gregor Samsa, abans de transformar-se en un insecte mostruós, passen llargues hores a les seves habitacions. L’habitació és el refugi i la literatura, sovint, és per a ell més valuosa que la vida. La carta al pare dóna una petita idea de les contradiccions que poblaven l’univers de Kafka i de com el pare n’ocupava el centre fins gairebé asfixiar-lo:

La impossibilitat de tractar-nos reposadament tenia encara una altra conseqüència ben natural; desaprenia de parlar. No és pas que altrament hagués arribat a ésser molt eloqüent; sí, però, que hauria dominat la llengua amb una fluïdesa normal.

No resulta increïble que això ho digui un escriptor que ha acabat esdevenint una icona? Si bé el seu llenguatge no és elaborat, sí que l’utilitza amb una fluïdesa com a mínim normal. O es refereix a la seva expressió oral? Si fos així, potser va ser el pare qui, involuntàriament, va induir el fill a escriure. I, possiblement, també va ser el pare qui va esdevenir un poder absolut i invisible a El procés, o una atracció inabastable a El castell; seria el seu propi pare el model de poder complex i incomprensible, la imatge d’un conjunt de regles velades que no s’arriben mai a entendre. En resum, seria el pare el responsable que, passat el temps, s’arribés a encunyar el terme kafkià.

Una sorpresa que he tingut amb aquesta lectura és que m’ha semblat força diferent a la que vaig fer fa anys en una bogaderia de Praga, mentre esperava la roba (i vaig haver d’esperar molt!), en una traducció a l’anglès. En aquella primera lectura, em va xocar la injustícia del tracte que el fill rebia del pare. Ara, no podria donar tota la raó al fill. I això ho dic sigui quina sigui la veritat perquè, com diu el traductor de l’edició catalana, és “només amb moltes explicacions que la carta es pot incloure en la literatura epistolar”; en canvi, encaixa com un guant en la resta de l’obra de l’autor, on allò que domina és la introspecció i la tensió psicològiques.

Per fer un cop d’ull al llibre (de fet, a l’estudi preliminar del llibre), cliqueu aquí. I aquí en trobareu una traducció sencera a l’anglès.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s