El enigma de la luz

Cees Nooteboom

El enigma de la luz. Un viaje en el arte

Madrid, Siruela, 2007

143 pàgs., 15,90 €

L’enigma de la llum: un títol preciós que va reclamar la meva atenció immediata a la llibreria. De manera asistemàtica i desordenada, l’autor ens acompanya en l’observació d’una sèrie de quadres i pintors que, pel motiu que sigui, li resulten fonamentals. És com si poguéssim fer una passejada per un museu selecte, a les parets del qual pengen les pintures més impressionants de l’art occidental, acompanyats per un guia d’excepció…. d’excepció perquè no ens atabala amb detalls erudits, sinó que ens convida a entrar en la pintura des de la passió i la curiositat (es defineix a si mateix com “un amante de la observación”. I sense vergonya n’assenyala els avantatges: “esto es estupendo, pues la escasez de conocimientos desata la imaginación y permite ver las cosas más peregrinas”).

Així, ens fa parar esment en l’autoretrat inquietant del vell Rembrandt, en els interiors matisats de Johannes Vermeer, en la genialitat de Leonardo, en l’obsessió matemàtica de Piero della Francesca i en la llum inhòspita d’Edward Hopper (de qui diu: “algunos pintores inventan su propia luz, una luz inexistente en la naturaleza”). L’enfocament de cada capítol és diferent, per ajustar-se millor a l’especificitat del pintor, però tots estan esquitxats de petites anècdotes personals que fan la passejada més real i entretinguda, com quan es lamenta dels horaris capriciosos d’alguns museus (especialment italians) o les colles desfermades de turistes que s’amunteguen sense ni saber què miren (“pocas veces he contemplado tantos cogotes juntos. Cuando salí del museo estaba borracho sin haber bebido ni una gota”).

La seva curiositat amorosa l’empeny a travessar Europa per anar a veure amb els seus propis ulls un determinat quadre, perquè vol mirar-lo de prop, respirar-lo, sentir-lo i, si fos possible, tocar-lo (“Si no supieras que la alarma iba a saltar en el acto, acariciarías suavemente la superficie de esos lienzos con las yemas de los dedos y lo notarías tú mismo: elevaciones, rayas y, en medio de estas, pequeñas superficies lisas, movimiento cuajado”). És un llibre fet de retalls, d’impressions subjectives, de diàlegs amb ell mateix, de dubtes sobre la meravella de l’art (al llarg de tot el llibre plana un constant per què?, és a dir, què fa que un quadre sigui únic, on és el secret que separa un bon pintor d’un pintor genial).

De tant en tant, però, la meva atenció com a lectora es dissipava, perdia interès en el llibre. I crec que és perquè només d’alguns dels quadres comentats se n’ofereix reproducció fotogràfica (i, damunt, en blanc i negre, mida petita i qualitat baixa). Això dispersa l’interès del lector i dificulta el seguiment de les explicacions. Limitacions de pressupost editorial, cal suposar… Llàstima.

Anuncis

2 pensaments sobre “El enigma de la luz

  1. Gemma,

    Pel que fa a les fotografies, passava el mateix amb el “Tumbas de poetas y pensadores”, que vaig comentar mesos enrere. En aquell cas, les fotos de la Simone Sassen (em penso que és la parella d’en Noteboom), generaven una sensació idèntica a la que indiques, o potser accentuada, per mostrar una deficient qualitat d’impressió a una mida prou gran com per adonar-se que no aportaven res als textos. O fins i tot, podien donar la sensació que l’autor prenia el pèl al lector. Potser les imatges s’inclouen per exigència del mateix Noteboom, entestat a que la seva dona surti els seus llibres sigui com sigui. Però naturalment, només es tracta d’una conjectura. Com bé dius, una llàstima, perquè trobo que les obres del Noteboom són un veritable exercici de saviesa, experiència, sensibilitat i lucidesa. Hi ha casos en què paraula i imatge es conjuguen amb resultats meravellosos. En d’altres, sembla més aviat una aliança sense cap ni peus. Tal vegada aquí passi això darrer.

    • Totalment d’acord, Enric, amb les teves reflexions. En el cas d’aquest llibre, a més, una bona reproducció fotogràfica em sembla imprescindible, sobretot si tenim en compte que gran part del discurs gira a l’entorn dels matisos plàstics (textures, pigments, pinzellades…). Sincerament, hauria valgut la pena invertir en qualitat. Gràcies pel comentari!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s